12 d’oct. 2015

Economia en colors

És un programa de TV3. El fan els diumenges a dos quarts d'onze de la nit.
Acabo de veure el segon capítol i... m'ha encantat! Tant o més que el primer de la setmana passada.

El programa discorre a partir de la conversa entre l'economista "mediàtic" Xavier Sala i Martín i el periodista Tian Riba. Comença amb el professor economista iniciant una classe en una aula de la universitat i a partir dels temes que deixa oberts en aquesta primera exposició, consulten diversos experts i expliquen múltiples coses que van donant respostes als interrogants.
El llenguatge és didàctic, pedagògic, clar i entenedor, amb exemples propers i significatius. El "què" és molt interessant i el "com" és dinàmic i atractiu.
I, de moment, el tema no sembla tant "l'economia" com "la vida i l'educació".

En el primer capítol (titulat "El fals 9") va parlar d'innovació i va explicar l'origen de l'èxit de grans companyies com IKEA, MacDonalds, Zara, Starbucks... va parlar amb Pep Guardiola i va acabar explicant que les empreses i les persones que innoven no pretenen específicament innovar sinó "resoldre problemes" des d'un punt de vista creatiu.

En el segon capítol ha parlat d'educació i de vocació. Ha recomanat que cal dedicar-se a alguna cosa que ens apassioni perquè només d'aquesta manera podrem arribar a ser "bons" en aquella cosa. Per què? Perque per arribar a ser bons hi hem de dedicar moltes hores i només dedicarem moltes hores a una cosa que ens apassioni.
També ha constatat que la majoria de persones que triomfen en la vida són nascudes entre gener i juny i n'ha explicat els motius. També ha plantejat que cal canviar la metodologia de l'educació i de les escoles, donant arguments i posant exemples.

El trobo un programa molt interessant, educatiu, didàctic, estimulant i molt agradable de veure i us recomano que, si encara no l'heu vist, li doneu una oportunitat.
Especialment per als mestres us recomano que mireu el capítol 2 titulat "On són els nens del desembre?"

4 comentaris:

  1. Potser si. També hi veig una admiració exuberant per les grans corporacions, un neoliberalisme recalcitrant, oportunisme per la independencia, competitivitat ferotge tant personalment com socialment….

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha l'excepció que trenca la norma, miram a mi sent del novembre :D

    ResponElimina
  3. Gràcies, Andreu, per fer-me adonar en coses que no havia copsat... Ho tindré en compte. Tot i així en aquests 2 capítols jo hi he vist moltes idees i reflexions interessants i també he après coses que no sabia, a través d'un programa dinàmic i atractiu i entretingut.
    En seguirem parlant...
    A reveure!
    Eladi

    ResponElimina
  4. De debò, pons007?
    Per les teves indubtables qualitats hagués dit que eres de gener... i de primers de gener!! ;-)
    Eladi

    P.S. Per cert, jo sóc de març...

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR