Saps què? Faré la meva...

Aquesta il.lustració és una classe magistral que ens va fer l'Anton en el claustre de final de curs. Sí, l'Anton, el company, mestre de Visual i Plàstica de l'Oms i de Prat, artista que ja ha sortit altres vegades en aquest bloc.
En aquest claustre final havíem de proposar punts forts i punts febles del nostre centre i exposar-los davant dels companys.
Ell va exposar un punt feble, la falta d'acord que es dóna moltes vegades en un claustre de mestres (però suposo que en qualsevol col.lectiu) davant d'un problema que no sabem com resoldre. Parlem, parlem, però cadascú proposa coses diferents que no convencen els altres i no som capaços de prendre una solució acordada. Llavors acabem dient...

SAPS QUÈ? FARÉ LA MEVA…

I l'Anton ho va explicar a partir d'un dibuix que havia fet, a l'estil d'aquelles presentacions que trobem a vegades a internet on el dibuixant va fent el dibuix a mesura que fa l'explicació.
Jo he intentat "explicar" el seu dibuix amb aquest text, però sempre quedarà una mica per sota de la idea original.

INTENT DE DESCRIPCIÓ DEL DIBUIX
Tenim un problema. En parlem, en parlem, en parlem... però arriba l’hora de plegar i no hem acordat cap solució. Posem un pedaç i decidim que la setmana següent n’acabarem de parlar.
A la setmana següent ja hi ha nous problemes que ens fan oblidar l’anterior o en seguim parlant, parlant i parlant fins que torna a arribar l’hora de plegar sense que haguem acordat cap solució i decidim que la setmana següent n’acabarem de parlar.

Si finalment hem arribat a acordar una solució, sovint no va quedar prou clara o era massa oberta i/o ambigua i, per tant... SAPS QUÈ? FARÉ LA MEVA.

Si no vam arribar a cap acord, es genera una frustració de tenir un problema sense solucionar. això pot provocar petites tensions cada cop que en parlem i no ens posem d’acord, que poden derivar en tensions cada cop més grans, en mal rotllos, en distanciaments entre companys, en situacions en que un et diu “blanc” i l’altre “negre”... Davant d’aquest panorama i per evitar enfrontaments i discussions, el que acabem pensant és... SAPS QUÈ? FARÉ LA MEVA.

Els errors que ens porten a aquesta situació són: que no parlem prou de les coses o que no en parlem prou bé o que parlem sense escoltar el que ens diuen els altres o que ens enroquem en posicions inamovibles i no volem baixar del burro...

Com podríem solucionar aquest problema?
Recordant constantment que tots estem en el mateix vaixell i hem de remar en la mateixa direcció.
Comprometent-nos a acceptar democràticament els acords que es decideixin per majoria, encara que l’opció escollida no sigui la que jo volia. Seria fantàstic que tot ho poguéssim decidir per unanimitat, però inevitablement es produiran situacions en que no ens posarem d’acord. Llavors hem de votar i acceptar els acords acceptats per la majoria.
Tenint un comportament exemplar, fent pinya amb els nostres companys i donant exemple amb la nostra actitud del que diem de paraula.
En definitiva, la paraula clau és RESPECTE. Per la nostra feina, pels nostres companys, pels alumnes i per l’escola en general.