Aquesta notícia serà com les bombones que porten els submarinistes... Quan em sembli que m'ofego me la tornaré a mirar i tindré una càrrega extra d'oxigen per mirar-me les coses d'una altra manera...
Quan vegi fantasmes on no n'hi ha, quan m'enfandi perquè els nens no es porten bé, quan m'atabali perquè tinc molta feina, perquè vaig molt de cul... quan ho vegi tot mig negre o negre del tot..
...llavors, si us plau, recordeu-me:
- ...que visc en un lloc meravellós i privilegiat, Catalunya, que forma part d'un primer món on no ens falta de res i que, a més, ens ofereix uns paisatges i racons meravellosos...
- ...que tinc una bona feina que m'agrada i amb la que em realitzo professionalment i humanament. I que gràcies a aquesta feina tinc un nivell de vida confortable que em permet tenir tot el que necessito i, de tant en tant, fer algun extra...
- ...que tinc bona salut... i també els que m'envolten...
- ...que tinc dos fills sans, espavilats i amb molt bon cor, que es van fent grans i amb els quals cada cop podré tenir converses més interessants i gaudir del seu creixement com a persones...
- ...que tinc una dona a la que puc dir amb orgull que m'estimo molt i sé que és un sentiment correspost, amb la qual hem compartit més de mitja vida, les hem vist de tots colors i encara tenim la sort de riure plegats molt sovint...
M'encanta aquesta foto!
Així que quan sentiu que em queixi o que rondini o que estigui atabalat, quan us adoneu que per moments me n'he oblidat, si us plau: RECORDEU-M'HO!
Així ho farem Eladi, i que per molts anys!!!!
ResponEliminaGràcies, Roger!
ResponEliminaEladi
Oh quan de sucre en el post d’avui, vaig a injectar-me insulina.
ResponEliminajajaja, pons007, sort que tu hi poses unes gotes de llimona... hauré de posar un rètol d'advertència a l'entrada del meu bloc "Diabètics, absteniu-vos de llegir aquest bloc, podríeu patir una pujada sobtada de sucre"... jajaja...
ResponEliminaEladi Ensucrat Sacarino