He estat 3 dies sense línia telefònica ni connexió a internet. Avui per fi, (després de parlar amb contestadors robotitzats que et van dient "pulse 1", "pulse 2" i et fan acabar amb cara d'estúpid i la impotència i frustració de no haver pogut explicar exactament què et passa a cap persona humana) ha vingut un tècnic de Movistar i m'ha solucionat el problema.
Un noi jove de tracte exquisit, amable, amb el somriure als llavis, extremada educació, simpàtic i eficient.
Darrerament m'he trobat algunes vegades amb interlocutors d'aquestes característiques (recordo sobretot l'administrativa que m'ha atès un parell de vegades al CAP d'Artés i m'ha informat amb amabilitat i simpatia) i sempre els faig notar la meva gratitud i el reconeixement a les seves bones maneres.
Sé que la gent treballa en condicions laborals que no sempre són les millors, amb pressió i estrès excessius, a vegades amb clients que potser no sempre són prou educats i pacients i això a vegades genera un efecte "bola de neu" i tothom acaba relacionant-se amb tothom amb mala cara, paraules eixutes i un punt d'insolència en les comunicacions.
Per això quan em trobo amb un professional que s'escapa d'aquest clixé i em tracta "bé", ho agraeixo i m'asseguro de fer-li notar per recompensar-li la seva manera de fer i animar-lo a que continuï d'aquesta manera, tractant bé els clients i promovent un clima d'harmonia, educació i bones maneres.
A l'article "Contagi (2)" del 25 de maig de 2013, la Tatiana Sisquella deia:
"...En els articles, com a la vida, es dona un estrany fenomen: sempre és més fàcil parlar d'un fet negatiu que d'un de positiu. (...) Quan no ens atenen bé en una botiga posem el crit al cel, sortim del local enrabiats i repetim una vegada i una altra que no hi ha dret! (...) No entenc perquè ens sentim més atrets per allò que no acaba de sortir bé, per allò que no rutlla o allò que es podria millorar. Vull dir que una cosa no és incompatible amb l'altra i les bones notícies no ens han de fer por, no són finites. No s'acaben. N'hi ha per a tots."
Doncs, això, avui una bona notícia per compartir i per convidar-nos a fixar-nos també en quan ens tracten bé. I donar-los les gràcies i fer-los-ho notar i contribuir a que s'encomani...
Compartir... convidar... agrair... contribuir... encomanar...
...em sembla que me'n vaig a dormir sentint-me una mica més en pau amb el món...
Totalment d'acord Eladi! La feina ben feta no té fronteres i ens posa el somriure a la cara!
ResponEliminaTan de bo cada cop trobem més persones amb aquest tarannà.
ResponEliminaEladi