La meva primera cursa

El 8 d'agost del 2014 vaig publicar una notícia que es titulava "Corro" i on explicava la meva iniciació al món del "running" sortint a córrer pel bosc i anar augmentant mica a mica la resistència i la distància.
En els comentaris l'Anna em deia:

Mooooolt bé, Eladi!!!
A veure quan podem fer una cursa junts...

segueix així...fantàstic!! 

I reconec que era una cosa que em feia il.lusió. No tenia cap pressa, però a mesura que vaig anar perseverant en aquesta afició de sortir a córrer i vaig anar mantenint i augmentant la distància i el temps que hi dedicava, era una cosa que de tant en tant em venia a la ment: la il.lusió de fer alguna cursa...

Doncs ahir, diumenge 26 d'abril de 2015, (uns quants mesos després d'aquell comentari de l'Anna), la il.lusió es va fer realitat: vaig córrer la cursa del Nat's. 10 km de pista per camps i bosc amb un 60% de baixada sobretot a la primera meitat, però un 40% de pujada a la segona meitat amb algun tram una mica duret.
I ho vaig fer acompanyat de l'Anna, cosa que també em va fer molta il.lusió.
I a més a més d'uns quants companys i amics de Calders.
I em va anar molt bé.
El meu objectiu només era acabar-la i a poder ser amb un mínim de dignitat (comptava que potser tardaria sobre els 70-75 minuts i seria l'últim). Però em vaig trobar molt bé i, sempre des del darrera de tot, vaig anar mantenint un ritme molt maco (fins i tot durant els trams de pujada) i vaig completar-la amb un temps oficial de 1 h 03'08'' (a la captura de pantalla del meu mòbil hi surt un minut més perquè vaig despistar-me a l'hora d'aturar el cronòmetre).

Il.lustro aquesta notícia amb unes quantes fotos de l'esdeveniment. El grup de calderins i amics a la sortida, la sortida en penúltima posició, el pas a un quilòmetre de l'arribada on m'esperaven per saludar-me i animar-me el Roc i l'Ona, la foto a l'arribada amb l'Anna, la captura de pantalla del meu mòbil, la classificació (106 de 118) i una selfie amb la samarreta de record de l'esdeveniment, la primera que puc lluir sabent que l'he aconseguida amb la meva suor i el meu esforç...

Perdoneu l'exercici de narcisisme, però estic content i havia de compartir-ho amb vosaltres i immortalitzar-ho.