Una altra "bíblia"

A la pel.lícula "Cadena perpetua" (molt recomanable) Tim Robbins interpreta un home bo, intel.ligent i injustament empresonat. Entre les poques coses que li deixen conservar a la presó hi ha una Bíblia, les pàgines de la qual s'entreté a foradar meticulosament amb la forma d'una piqueta d'excavar minerals que hi deixa amagada. Amb la Bíblia tancada ningú no pot sospitar que dins hi ha amagada una piqueta de minerals i això acaba tenint un paper important al llarg de la pel.lícula...

Doncs corria l'any 1998-99 quan la Iria, una amiga que havia anat a viure a Galícia i amb la que, en una època pre-digital, intercanviàvem correspondència clàssica (cartes, sobres, segells, bústies, certificats a Correus...) em va enviar un llibre artesanal de pàgines en blanc. La idea era que el llibre anés viatjant de Manresa a Porriño i viceversa i cada cop s'anés enriquint amb les nostres aportacions: poemes, cançons, reflexions, dibuixos...).
A la primera pàgina ella m'hi va escriure:

"Espero que facis servir aquesta llibreta per quelcom especial, 

perquè amb ella et regalo un munt de possibilitats... 

què pot ser si no una llibreta en blanc."

I, jo, recuperant la idea de la "Bíblia" de la pel.lícula "Cadena perpetua" em vaig entretenir a foradar les pàgines de la llibreta, deixant-hi la forma i espais justos per amagar una cinta de casset dins del llibre. Una cinta de casset on jo hi enregistrava cançons especials perquè la Iria les pogués escoltar a Galícia. I ella hi enregistrava cançons especials perquè jo pogués conèixer-les a Manresa.

Van passar els anys, va acabar la correspondència postal, però es manté l'amistat amb la Iria, una persona molt especial, intel.ligent, sensible i artista (és arquitecta però podria ser qualsevol cosa per a la que es requerís sensibilitat i bon gust), a la que m'estimo molt. Ara estem en contacte a través del facebook i dels respectius blocs ( https://noncommon.wordpress.com/ ) i l'altre dia, no recordo per què, va sortir aquest record de la llibreta que compartíem.

Li vaig demanar unes fotos i les he volgut compartir al picalapica: un nou retall del meu recorregut vital que va quedant fixat entre notícia i notícia d'aquest bloc.

Gràcies, Iria, per aquestes fotos, però sobretot per ser com ets i per la sort que tenim de seguir sent amics i estimant-nos des de la distància.

Petons de colors!