Primavera assassina

Un dia surt un sol espaterrant i floreixen els ametllers i al migdia fa una temperatura agradable i et venen ganes de posar-te màniga curta i anar a fer una clara en una terrassa.
L'endemà baixen les temperatures i t'enganxa sense jaqueta i passes fred i et poses de mal humor.
Un dia comença núvol i enfredorit i surts de casa abrigat. I després a mig matí s'aixeca el dia i comença a fer calor i no pares de suar i de treure't sostres. I quan ja estàs celebrant l'arribada del bon temps, cap al vespre marxa el sol i comença a córrer un aire fred que t'incomoda.
I un altre dia comença plovent i no para de ploure en tot el dia i se t'encomana la grisor i la indolència i perds les ganes de tot.
I l'endemà s'aixeca radiant i llueix el sol tot el dia. I no paren de dir que ja són temperatures gairebé d'estiu...

Com si fóssim en una muntanya russa, la primavera assassina ens va sacsejant sense pietat, aquesta primavera que encara no ha arribat però que ens va mostrant i amagant el seu poder i la seva proximitat.

I no és només el temps meteorològic... el nostre estat d'ànim també puja i baixa amb unes sacsejades que fuetegen les cervicals i encongeixen els estómacs.

Però m'agrada aquest avançament de primavera... només el meteorològic...