I avui riurem una mica perquè a casa nostra tenim un "txapastro" dels bons...
Els meus ulls han vist coses que no creuríeu...
- com entaforar dins la bossa d'entrenar la roba de futbol de manera totalment caòtica i antihigiènica, amb la sola enfangada d'una bota en contacte directe amb la tovallola molla i arrugada, els mitjons convertits en pilotetes que surten de l'assecadora ben molls, el xampú destapat...
- com rentar-se les mans amb escasses gotes d'aigua i absència de sabó de manera vertiginosa o com pentinar-se només amb la imaginació i voler convèncer els altres que s'ha fet...
- com acabar de fer "popo", aixecar-se alegrement i retornar a l'activitat anterior, sense adonar-se que no s'ha tibat la cadena del vàter ni s'ha tancat la porta, de manera que s'està escampant generosament la fragància per tota la casa...
- com estar sol jugant a futbol al terrat i, sense cap adversari a qui poder donar les culpes, interrompre bruscament l'entrenament amb uns esgarips esgarrifosos. Hi anem corrent i ens podem trobar el "xapastro" cargolat per terra amb el genoll ensangonat i un morat que durarà setmanes, sense que mai puguem arribar a entendre com es va produir la situació...
- com trencar la clau d'una porta blindada per l'emoció d'arribar el primer i una força desmesurada, amb tan mala fortuna que la clau va quedar dins del pany, va ser impossible d'extreure i vam haver d'anul.lar la porta blindada...
- com posar repetidament les mànigues dins del plat mentre dina o sopa, sucant-les a l'oli o al suc de tomàquet... i quan l'escridassem perquè s'ha tacat, ho nega i pretén demostrar-ho girant el braç... sense recordar que hi duia el got ple d'aigua i... és clar... mullader a les estovalles de propina...
- com estar jugant a bitlles amb la Wii i, tot fent broma, agafar embranzida per llençar la bola. En el moment del llançament estar tan dins de la partida que el comandament surt volant amunt, amunt, amunt fins que toca el sostre del menjador i cau a plom darrera de la pantalla de la tele... (per sort, tot continua funcionant perfectament).
...no li digueu a ell ni us en rigueu
perquè li sabria greu i s'enfadaria...
Que quedi entre nosaltres... ;-)
Aix...els nostre xtapastro...la veritat és que et fa petar a l´hora que et fa treure de polleguera...sort que és molt carinyós i es fa estimar moltíssim...no canviïs..Roc...nomès si pots ...vigila una mica més....jijiji
ResponEliminaDesenganyem-nos, si fossin perfectes i no fessin el txapastro sabríem que no son fills nostres XD
ResponEliminaJo sé d'un que ha demanat la prova de l'ADN perquè dubta si un dels seus fills/es és realment seu...
ResponEliminaBon cap de setmana i molts, molts petons de colors.
Miles
Que bo que és!!! I la paraula m'encanta!!! Jo no li diré res,,,, però en tinc un a prop de casa que apunta les mateixes maneres ;-)
ResponEliminaEn català seria sapastre??? T
ResponEliminaAnna, pons007, Miles, Roger, Sergi,
ResponEliminagràcies pels vostres comentaris i una resposta conjunta: la paraula no és normativa ni segurament existeix, és una expressió familiar i carinyosa que em fa riure (sí, Sergi, en català tenim el "sapastre"), hi ha una part que anirà millorant amb els anys i una part que potser és una virtut innata... el que està clar és que no ho fa amb mala fe, però... és un crack. I el que encara està més clar és que això no ens fa pas rebaixar l'estimació que li tenim...
Apa, bona nit a tothom!
Eladi
Papa pensava que no ho feries. Per cert tu també en fas.
ResponEliminaDale "caña" Roc!!!
ResponEliminaMiles
He trobat aquest fil per casualitat però m'ha fet riure molt!
ResponEliminaOndia, pobre Roc! :)
Proposo una nova entrada amb les Txapastreries del pare... vaja una rebantxa pare-fill.... així els lectors veurem la lectura que en fan els fills del nostre dia a dia!
Felicitats pel blog i, si m'ho permets, m'hi quedo!
Anna
Roc,
ResponEliminacom que ja t'ho havia insinuat, estava segur que si ho acabaves descobrint tampoc no et sabria pas tan greu. Ets un crack! I si, segur que tens raó, segur que jo també en faig de txapastreries d'aquestes, però... em sembla que em guanyes...
Un petó!
Eladi
Anna (ens coneixem?) gràcies pel comentari i les felicitacions. Celebro que t'ho hagis passat bé per aquí i evidentment hi ets benvingudíssima... Com si fossis a casa teva ;-)
ResponEliminaA reveure
Eladi
Amb ganes família, si senyor!!!!! Petons de Colors als quatre!!!!
ResponEliminaDoncs no, Eladi, no ens coneixem.
ResponEliminaGràcies per la benvinguda!
Roger, ;-)
ResponEliminaEladi
Sóc molt fan de la possibilitat que el Roc ens faci un post explicant les txapastreries del pare... és de justícia! :)
ResponEliminaNo sé quina MoNtSe ets (tot i que sospito) però em temo que el Roc no farà pas cap post... malgrat que hi hauria material de sobres...
ResponEliminaDe tant en tant ja em faig alguna flagel.lació pública, si et mantens "a la escucha" ja les aniràs ensopegant...
Ens veiem demà a l'escola? ;-)
Eladi
We'll see each other tomorrow around 12 at MEC time! :)
ResponEliminaI know it, MoNtSe... ;-)
ResponEliminaSóc molt fan de la teva frase "sóc molt fan..."
See you!
Eladi