Ara és l'hora

Demà, 11 de setembre de 2014, tornem a escriure una plana de la història de Catalunya. Anirem a Barcelona i formarem part d'una altra manifestació històrica i multitudinària per demostrar que no ens cansem de demanar la independència de Catalunya, que persistim, que sense violència i amb la força de la raó anem fent camí sense desviar-nos del rumb que ens hem fixat, que no pensem defallir...
L'any passat vam ser a la Via Catalana i fa dos anys vaig ser a la manifestació de Barcelona, posant la cirereta a uns mesos en que havia esclatat la meva opció definitiva per l'independentisme (vaig fer-me de l'ANC, vaig penjar l'estelada al balcó, vaig assistir a diferents actes...) i hores abans d'assistir a aquella manifestació vaig escriure un poema.
Potser és la primera vegada que repeteixo un contingut en aquest bloc, però el poema m'agrada molt i penso que el seu contingut i significat és plenament vigent o sigui que, el torno a publicar:

METAMORFOSI 11-S
Truco a les portes de la història
-formalitat innecessària:
sé que és obert, que puc passar-

Avui sabré de la importància
d'un gra de sorra dins la platja,
de gota d'aigua dins la mar.

Ser-hi o no ser-hi. Transcendència.
Cada epopeia de la història
comença fent un primer pas.

Tant ens apreten les costures
d'aquest vestit que ja ens va estret
que ens caldrà fer de papallones.

Cau la carcassa del vell hàbit
que ens feia nosa i cap profit
i en surt un ésser... diferent?

És el que era. No ha canviat.
Però alguna cosa em fa dubtar...
Ara té ales: pot volar!!