15 d’abr. 2014

Viure no és escriure

Estic de vacances.
He passat uns dies fora de casa i encara en vindran d'altres.
Fa dies que no escric res al bloc i no en tinc especials ganes.
Podria.
Tinc temes previstos.
Sempre tinc ganes d'escriure, però ara mateix... no és una prioritat.

Deu ser que per molt que m'agradi escriure, viure no és escriure i ara vénen uns dies d'anar-los passant només amb la feina de viure'ls. Descansar. Prendre distància. Agafar oxigen...

A la tornada ja tornaré a escriure més notícies.
I per als incondicionals que passeu pel picalapica a la recerca de novetats... unes fotos d'aquesta darrera excursió per Zaragoza, Dinópolis i Teruel, una curiosa selecció gens significativa. Gairebé només hi surto jo i veureu que vaig força cansat...

Feliços dies!








4 comentaris:

  1. Gràcies, Susana.
    Igualment per a tu i els teus!
    Eladi

    ResponElimina
  2. Realment se't veu cansadet, el Xep en canvi, el veig en plenitud de facultats!

    Acabeu de gaudir dels merescuts dies de festa!

    P.d C.!

    ResponElimina
  3. Ei, Roger!
    Ara ja estic millor, aquests dies he fet una mica de cura de relaxi son acumulada... i ja no m'adormo "pels puestus"...
    Trobarem un dia?

    Eladi

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR