Txetxu (meu irmao) si llegeixes aquesta notícia, m'agradaria molt que el teu comentari reblés el clau, tu que estàs al Brasil i que has tingut la sort de conèixer i parlar amb Dom Pedro. Obrigado!
Aquest final va suscitar que alguns diguessin:
- Genial! A veure que diu el Sergi (Montse Alarcón)
- ...també espero ansiós els comentaris que pugui aportar "in situ" el Txetxu (Roger Berenguer)
Us deixo amb les paraules del meu germà Sergi (a qui gairebé tothom anomena Txetxu) i un grapat de fotos que li agraeixo molt que hagi volgut compartir amb tots nosaltres:
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Bé...després de llegir la notícia sobre la minisèrie del nostre estimat Pere, intentaré remuntar-me al març del 2006, època en la que vaig viatjar amb alguns amics catalans i un parell de brasilers a São Félix do Araguaia per coneixe'l en persona.Pensant en aquella setmana que vam passar visitant-lo em venen al cap diferents paraules... Compromís, Valentia, Coherència... EXEMPLE DE VIDA!!
Dies de formació i de valuoses "classes" d'història escoltant...
- ...quan en l’època de la dictadura, a inicis dels 80', va acompanyar, recolzar i resar amb el que resultaria ser el primer acampament i per tant el primer pas de l'MST.
- ...quan van assassinar el padre João Bosco quan a qui realment volien eliminar era a ell mateix...
- ...quan en una època que s'havia d'amagar en una barraca de lona al mig de la selva, al entrar-hi va sentir un soroll i pensant que l'havien trobat i que el matarien, va voler mirar l’assassí als ulls i... va resultar que era un animal que havia foradat un sac de farina i s'estava menjant el seu "rebost"...
- ...quan en el mateix dia de ser nomenat bisbe, va publicar una carta impresa en una gràfica comunista clandestina a São Paulo i transportada per unes monges en un avió de les forces armades de la dictadura...
Com que en aquella època estàvem vivint i fent un temps d'experiència/treball voluntari en una Escola d'agroecologia de l'MST (Escola Milton Santos), vàrem fer el viatge acompanyant una parella d'autèntics “sem terra” (sense terra). I ell ens va rebre com a simpatitzants.... col•laboradors... descobridors del moviment...
Va fer un parell de reflexions que mai no oblidaré i que intento transmetre als altres en la meva caminada perquè penso que son punts clau.
"...aneu amb compte amb el turisme solidari..."
La mirada de qui va a conèixer i conviure un mes de vacances a un lloc culturalment, econòmicament, socialment...etc que no té res a veure amb la realitat del ”primer món”, tendeix a ser una mirada de compassió, una mirada”desenfocada” de qui ha anat a viure senzillament una experiència diferent.
En certa forma, penso que amb aquestes paraules i amb el seu exemple de vida ens demanava compromís, coherència, valentia...
"...sigueu llevat i respecteu la massa..."...a vegades us podeu imaginar una organització conscient, compromesa, solidària, súper revolucionària i capaç de tots els sacrificis...i en qualsevol grup, col•lectiu o organització la gran majoria és massa... i la massa és només massa!!
Hi ha una minoria indispensable que anima, que "arrossega" els altres... una minoria conscient, compromesa, solidària, que és la que fa de llevat per contaminar el màxim de massa!!
La paraula que l'Eladi escriu amb majúscules... COHERÈNCIA... per a mi també és la paraula clau i el que personalment més em va impactar.
Va ser a partir d'aquesta visita i d’aquesta experiència que vaig decidir que volia viure al Brasil i formar part de la família MST... que els viatges a l'Europa que feia com un “riquinho” (en aquella època no hi havia crisi!) per fer de temporer i tenir sempre uns bons euros a la butxaca s'havien acabat.
Podria escriure pàgines i més pàgines sobre una experiència que, a part de no oblidar mai... m'acompanya en el meu dia a dia! L' exemple de vida d'en Pere és un mirall per a tots els que vulguem aprendre i millorar!
Salut i una forta abraçada!
Txetxu
Txetxu, el teu escrit i veure aquestes fotos m'ha deixat sense massa paraules per poder afegir... Tan sols tornar a repetir les que com bé dius, defineixen millor la seva tasca a Sao Felix: Coherència i Compromís! Paraules que, pel què em diu l'Eladi i el què tu ens has escrit aquí, veig que també són aplicables al 100% al teu dia a dia al Brasil. Molts ànims, molta força i molts records des de la teva Manresa natal.
ResponEliminaUm abraço muito forte!
Moltes gràcies Roger per el teu comentari i per les salutacions manresanes.
ResponEliminaQuant vivia organicament dins l'MST em sentia més coherent...però ara fa un any i 3 mesos que visco a la capital del Paraná Curitiba.
En unes jornades d'economia solidaria,vaig coneixer a la meva companya Andréa i com que ella és una militant urbana(treballa en una Ong per l'accés a moradia en les comunitats pobres de la periferia de la capital)algú havia de cedir per viure junts.
Avui estic aqui,i la música que estou dançando és aquesta...
...però ningú em treu el somni de tornar a viure a la roça a un ritme que em donava molta més calitat de vida!!
Abração!
Txetxu
pd-Eladi...com pots veure m'he donat la confiança de respondre al Roger...espero la teva resposta també en aquest joc a tres bandes...
Roger, Sergi: m'afegeixo a la festa.
ResponEliminaSergi, evidentment pots contestar i contribuir tot el que vulguis al debat. De fet, aquesta notícia és més teva que meva. I jo content que el picalapica estigui ben viu i amb un tema tan interessant i edificant com el que tractem.
Que segueixi la festa que tothom hi és benvingut!
Petons de colors!
Eladi
Sergi, ou amor tem estas cousas! Es pot ser coherent amb les pròpies idees, però aquestes crec que tampoc han d'interferir en les pròpies necessitats com a persona. No crec que el fet de no viure físicament in situ t'impedeixi seguir defensant la causa, i estar al costat de la gent que t'estimes!
ResponEliminaGràcies Eladi per oferir-nos als seguidors del Picalapica aquest espai de debat i de compartició d'experiències...
Sergi, endavant i força!
E isso ai Roger!!!!
ResponEliminaObrigado!