Però quan ha tocat fer-la grossa en un comiat de solter o si és tracta de donar exemple a l'escola davant dels alumnes o a casa davant dels fills, llavors sóc el primer a fer-ho i no m'importa fer el ridícul.
Aquest any vaig fer el cupo: el dimecres amb pijama (per desgràcia no he aconseguit cap foto), el dijous de dona, el divendres al matí de lisiat, el divendres a la tarda de Petit Príncep i el dissabte a Calders de pallasso.
Sort que no m'agrada disfressar-me... però... visca el Carnestoltes!
Fantàstic i espectacular en totes les versions. Si n'hagués d'escollir una, tindria els meus dubtes. No imagino quin podria ser el resultat si veritablemt t'agradés disfressar-te. Felicitats.
ResponEliminaPtns de colors,
Gràcies, Carme. Ja saps que quan m'hi poso... m'hi poso.
ResponEliminaA reveure.
Eladi
No tinc paraules!!! Im-pressionant!! Jo creia que només es disfressava la canalla, i ara ja veig que ereu tots! ;-)
ResponEliminaPer cert el meu nebot va quedar prendat de l'actuació que els hi vas brindar amb els grans!
Bé, Eladi, realment "no comments! no words, you let me breathless!!!". Genials totes les fotos i potser "lo nunca visto". M'han agradat molt i amb el teu permís em disposaré a compartir-les amb la meva family. Ja t'en faré arribar el ressò.
ResponEliminaRoger, l'entrenament el vaig fer als comiats dels Snoopys. Després d'allò ja tot fa baixada... tot i que també és veritat que allà la sangria ajudava a la desinhibició i a l'escola ho faig totalment serè... je, je, je
ResponEliminaEladi
Pietat, celebro que t'hagi fet passar una bona estona i, "off course" pots compartir aquestes fotos amb qui et vingui de gust. Si la family també s'ho passa bé, ja m'ho explicaràs... Segur que sí!
ResponEliminaPetons de colors!
Eladi