"Contes infantils contra tot pronòstic" (Empar Moliner)

Si busqueu informació per internet trobareu que:
"...es tracta d’un recull de contes per explicar als fills, néts, nebots, etc., amb una llanterna, a la nit..."
Segons ella: “M’he inventat contes per a la meva filla des que tenia dos dies de vida. Els hi he explicat quan no els entenia, quan anàvem pel carrer amb el cotxet, quan se n’anava a dormir. Com que parlo sola, m’anava molt bé fer-ho així, em servia de coartada perquè no em miressin pel carrer. Primer eren molt curts i simples, després més llargs, després, un dia, finalment, amb humor. Aquest dia, el dia que un conte ‘fa gràcia’, és memorable.”
“Tots els contes que he inclòs en el llibre han estat ‘comprovats’: vull dir que al meu públic entregat i fidel li agraden molt.”
També llegireu que "... en el llibre no només hi trobareu contes inventats per Empar Moliner, també hi ha petites plantilles que us ajudaran a l’hora d’inventar-vos-els vosaltres. Perquè explicar La Caputxeta està bé a una edat, perquè és un clàssic. Però els temps han canviat molt i és lògic que els contes que inventem ara tinguin semàfors, televisors, horts urbans, cereals, etc..."
I que "...és un llibre molt visual, imprès a tot color, que va acompanyat de fotografies vintage, empaperats i dibuixos de la filla de l’autora, Ginebra Torío Moliner..."

I jo què hi puc afegir?
Doncs que un dia que vaig començar a explicar-los al Roc i l'Ona els vaig tenir tots dos asseguts al sofà, atents i rient. I que quan n'acabava un me'n demanaven un altre.
Que, si voleu fer-vos una idea de l'estètica del llibre, podeu veure un document pdf amb les primeres pàgines AQUÍ.
Que hi ha tres contes curtíssims del tipus:

"Hi havia una vegada una mòmia que es va fer mal. 

Tant mal que si te l'haguessis fet tu t'haurien hagut d'embenar. 

Però ja estava embenada..."

I que hi ha un poema divertidíssim que es diu "POEMA ANTIPOR" i no em puc resistir a copiar-vos-el íntegre per acabar-vos de fer agafar ganes de llegir aquest llibre:

Terror i por i feredat,

paüra i molta basarda

i pànic desenfrenat

com de gallina pularda.

Quan t'envien a dormir,

quan la llum ja és apagada,

et fiques sota el coixí

i et tapes amb la flassada.

Els peluixos semblen bruixes.

Al prestatge, un llibre es mou.

Què et camina per les cuixes?

Se senten trons i no plou?

Xiscles: -Mama, mama, mama!

Hi ha cent monstres sota el llit.

I un m'ha pessigat la cama!

Abraça'm, que sóc petit!

Doncs ara et diré sens falta

el truc d'un màgic nipó:

Digue-les, en veu molt alta,

les coses que et facin por.

Si les dius amb la veu forta

veuràs com la por s'esmuny.

Veuràs com obre la porta

i se'n va molt lluny, molt lluny.

- Digues "fantasma"

- Fantasma!

I el fantasma ja no hi és.

Li ha agafat un atac d'asma

i ha marxat a Granollers.

- Digues "monstre"

- Monstre!

- Bravo!

Ja no hi ha monstre que valgui.

Ha anat a comprar al Caprabo

foie gras, bolquers i el que calgui.

- Digues "zombi"

- Zombi!

- Zombi?

El zombi és a Gratallops.

Dins d'una nevera combi

amb tres iogurts i dos pops.

Digues "ogre"

- Ogre!

- Entesos

L'ogre ha anat a Vilassar.

I enmig d'uns rostolls encesos

ha caigut i allà s'esta.

(final per a nena)

I ara encenem la llum blava

i deixem la porta oberta.

Un, dos, tres, ja et cau la bava.

Tres, dos, u, no estàs desperta.

(final per a nen)

I ara encenem la llum blava,

llum del passadís obert.

Un, dos, tres, ja et cau la bava.

Tres, dos, u, no estàs despert.