És una cançó dels Palance, el grup que ha format el Xavier Serrano després de deixar Els Convidats. Aquesta cançó primer va formar part d'un anuari que el Xavier va anar penjant a internet gratuïtament (una cançó cada mes, amb el nom del mes en qüestió) i finalment aquest projecte es va materialitzar en una banda que ha enregistrat un primer disc que es diu "Superherois" i que ha començat a fer concerts.
El millor elogi que puc fer del disc és que al nostre cotxe està sonant moltes vegades i que el Roc i l'Ona el van demanant quan fa dies que no el sentim i té alguns "greatest hits" com "A sol i serena", "Solitudine", "Tsunami" i, és clar, "Març" (a mi també m'agraden molt "Superherois" i "Els acords més tristos de Peer Gynt"... vaja, gairebé estic enumerant totes les cançons del disc). I també que com més vegades el sents, més t'agrada.
Ara bé, aquesta "Març" té una màgia especial. D'entrada té una entrada d'aquelles progressives. Primer entren el bombo i el baix, a la segona roda entren els plats i, a la tercera, la resta de la bateria i les guitarres. Tot això sobre una línia de baix potent que a mi sempre m'ha fent pensar en "Another one bites the dust" dels Queen i no perquè sigui exacatmaent igual sinó perquè em recorda aquella dinàmica.
Un altre fet destacable de la cançó són els riffs de guitarra que salpebren la segona part de les estrofes, jugant i improvisant sobre la línia principal.
I per acabar la lletra, si li acabes parant atenció, tampoc no està gens malament, tot i que queda com una artista de repartiment davant del desplegmaent instrumental de la cançó.
En fi, escolteu-la, gaudiu-la i, si us agrada, ja em direu el què.
Molt bona, hem de fer-ne una escoltada aviat doncs el Joan Cayuela ja m'havia advertit que aquests nois sonen bé! Crec que passaran per l'Stroika aviat...
ResponEliminaRoger, ja hi van passar per l'Stroika. El dia de Gossos i ells que tu ens vas ajudar a conseguir les entrades... ;-) Sonen bé, sonen bé!
ResponEliminaEladi
És veritat, osti! Sempre vaig tard!
ResponEliminaje, je, je... Al Ramon Mirabet encara hi ets a temps... 23 de gener...
ResponEliminaEladi
Estic a Portugal, ja em fareu resum i cinc cèntims!
ResponEliminaLlàstima! Ja t'ho explicarem...
ResponEliminaEladi
Doncs si, ja m'ho explicareu. Pel què tu expliques i pel què diuen per aquests mons de Déu ha d'estar molt bé! Jo m'hauré de conformar amb sentir fados, je, je...
ResponEliminaAra si que ho sé de bona tinta, el dissabte a les 23:30 a l'Stroika actua el Feliu Ventura, presentant el recopilatori dels 20 anys en directe. Jo no hi seré perquè, ja és mala sort, fem el comiat del Kayu i anirem a Barcelona, sinó també m'hagués fet gràcia anar-hi.
Gaudiu-ne molt i ja m'explicareu, a veure si l'últim divendres de gener podem fer aquest soparet pendent!
Petons de Colors!