OMS amb tu, Andrés

Avui em sento molt orgullós de formar part del col.legi Oms i de Prat perquè hem donat sortida a un projecte de caràcter solidari: "OMS Solidari". En nombroses ocasions hem col.laborat activament en projectes solidaris més internacionals o més locals, però ara tenim una realitat molt propera que ens toca de prop i ens ha empès a mobilitzar-nos des del fons del cor.

Tenim un alumne de 2n d'ESO, l'Andrés Blanco, que fa un any que lluita contra un càncer. Ara al mes de gener li ha sortit l'oportunitat de començar un tractament pioner de radioteràpia per protons que només es pot realitzar a Suïssa i en casos molt específics com el seu.

Evidentment la família s'hi ha acollit, però això suposa una despesa econòmica que tenen dificultats per poder assumir. En aquesta cojuntura l'escola ha fet un pas endavant i hem pensat que era una ocasió per treballar la solidaritat amb un cas pràctic i proper i per sensibilitzar-nos amb el tema. Així que hem engegat la campanya:

D'entrada el propi Andrés i la seva tutora han passat per totes les classes explicant la situació i l'inici  de la campanya. I ja s'han llençat algunes idees. Evidentment s'obrirà un compte corrent on es podran fer aportacions econòmiques, però volem que la comunitat educativa s'impliqui simbòlicament i organitzant i participant en actes que mostrin el suport que donem a la família i que contribueixin a aconseguir fons per col.laborar econòmicament en aquest tractament que ha de rebre.

Es farà un esmorzar solidari en que algunes famílies que tenen negocis alimentaris ens regalaran l'esmorzar i tothom podrà comprar-lo a un preu simbòlic. Es farà un torneig de futbol entre els clubs als quals ha estat vinculat l'Andrés i el preu de la inscripció anirà a parar a la causa. Es farà una venda de polseres...

Avui, amb motiu de la festa de Nadal, s'ha muntat una paradeta on el mateix Andrés i els seus companys recollien els primers donatius i repartien informació del projecte i encara se'm tornen a negar els ulls de l'emoció que feia veure'ls.

Hi havia un plafó ple de fotografies de l'Andrés, la seva família i els seus amics (l'estrella era una foto de l'Andrés amb el Marc Márquez). I hi havia una guardiola que era una peixera esfèrica tunejada de pilota de futbol on no paraven de caure-hi bitllets. I tots els nens que estaven a la paradeta somreien i estaven orgullosos del que estaven fent. I l'Andrés també somreia i donava les gràcies a tots els que col.laboraven...

Això ha de sortir bé per força!

Em sento orgullós de formar part d'un col.lectiu prou sensible com per haver reaccionat d'aquesta manera davant d'aquesta realitat.

I animo tothom qui tingui alguna idea a que me la faci arribar i puguem anar sumant esforços i sensibilitats per aconseguir aquesta fantàstic objectiu.