La pregunta: sí i sí.

12 de desembre de 2013: una altra data històrica.
En una compareixença conjunta al Palau de la Generalitat, el president Artur Mas ha presentat, acompanyat per representants de totes les forces parlamentàries favorables al dret a decidir (CIU, ERC, ICV i CUP), la data i la pregunta per a la consulta sobre el futur polític de Catalunya:

Data: 9 de novembre de 2014

Pregunta: "Vol que Catalunya esdevingui un estat?". 

En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?"

En una primera impressió he trobat la pregunta massa llarga i recargolada, inútilment doblada. Però després, a mesura que han anat passant les hores, he anat valorant el fet que la majoria de forces polítiques catalanes (amb les absències de PP, C's i les restes del naufragi del PSC) hagin aconseguit posar-se d'acord i he entès que aconseguir aquest consens implica que cadascú faci renúncies (i que tot plegat sigui anar fent equilibris com la foto que il.lustra la notícia).
I he recordat molts comentaris que auguraven el fracàs d'aquest pas que ara s'acaba de donar perquè vaticinaven que el partidisme faria que no aconseguissin consensuar ni una data ni una pregunta, que s'acabarien barallant, que tot plegat quedaria en un nou fracàs...
Doncs, ho han aconseguit!
I n'hem d'estar orgullosos.

De fet llegeixo el comunicat de l'ANC i entenc que anem per bon camí quan valora “positivament” la pregunta i la data de la consulta, especialment perquè pregunta explícitament per la independència i se celebra el 2014, fets que l’ANC considerava “irrenunciables”. També ha destacat que “les forces polítiques hagin arribat a un acord, i que s’hagi produït abans d’exhaurir el termini fixat” (...) i que amb l’acord consolida i amplia la majoria que va votar a favor de la Declaració de Sobirania del passat 23 de gener. Finalment Carme Forcadell ha destacat que el 9 de novembre del 2014 serà el 25è aniversari de la caiguda del Mur de Berlin i això també donarà més simbolisme a la data.

Això i la reacció dels portaveus de l'espanyolisme que repeteixen una i altra vegada que serà impossible i il.legal i que mai no arribarà a celebrar-se. Potser no voldrien que els negres tinguessin drets, ni que els homosexuals puguessin ser reconeguts o que les dones puguessin votar... En el seu moment totes aquestes coses eren il.legals però la legislació va acabar canviant per encabir-les...

Això i el ressó internacional que està tenint aquesta notícia...
Que corri, que corri... que se'n parli, com més millor... Passem la piloteta a la seva teulada i a veure què diuen ara.

I mentrestant nosaltres a la nostra.
Amb fermesa, sense fer ni un pas enrere.
Amb constància, sense defallir amb totes les opinions apocalíptiques que anirem sentint.
Amb unitat, tots a una i amb la suficient capacitat de fer petites renúncies per aconseguir un més gran i ampli objectiu.
Amb democràcia, amb alegria, amb sentit de l'humor, amb paciència i amb la brúixola marcant el nord que ara es diu:

SÍ i SÍ.