Llegeixo a la seva biografia que era escriptora, lexicòloga i bibliotecària, però jo faré una breu glossa de la seva poesia.
El curs passat es va celebrar a les escoles l'Any Joana Raspall, coincidint amb el seu centenari. Ignorant de mi, quan els meus fills me'n van portar les primeres notícies (perquè el treballaven a la seva escola) jo vaig pensar que devia ser una poetessa ja morta i vaig descobrir que era viva, que tenia 100 anys i que encara estava en ple ús de les seves facultats mentals, gaudint de les atencions i homentages que nens de tot Catalunya li tenien.
La poesia infantil mai no m'ha acabat de captivar. Trobo els temes i les imatges massa costumistes i poc transcendents i no em vaig sentir cridat a documentar-me sobre la seva obra.
Però amb els alumnes de la meva escola vam participar al Certamen de Lectura en Veu Alta i el llibre escollit era "Com el plomissol" de Joana Raspall. Així doncs, finalment vaig haver d'enfrontar-me a uns quants poemes de la centenària poetessa i... em van sorprendre molt gratament. Vaig descobrir-hi molta dignitat literària, imatges precioses, rimes molt ben trobades i temàtiques variades, des de les més infantils, passant per algunes de divertides i algunes de tractament ètic-filosòfic molt interessant.
Gràcies a aquest contacte, avui, quan m'acabo d'assabentar de la seva mort (en certa manera previsible, donada la seva avançada edat) em sento en deute amb la seva obra i us vull transcriure alguns d'aquells poemes que jo vaig descobrir el curs passat.
Descansi en pau!
EL CAMÍ DE LA LLUNA
No sé trobar senyals de la rodera
que deixa al cel la lluna tot passant.
No sé com s'orienta i com retroba
el seu camí en un espai tan gran!
No sé trobar senyals de la rodera
que deixa al cel la lluna tot passant.
No sé com s'orienta i com retroba
el seu camí en un espai tan gran!
MUNTANYA NEVADA
Dalt de la muntanya
altiva i deserta
la neu no ha dormit;
no cal fer-li un crit,
que està ben desperta
sense cap lleganya!
Fa hores que espera
amb faldilla nova
el pas dels esquís
sobre el vestit llis,
i estén bé la roba
per fer-los passera.
Vol veure's guarnida
de les mil ratllades
que els esquís faran.
Com l'envejaran
altres serralades,
d'anar ben vestida
amb roba planxada
i brodats a mida!
LA CANÇÓ DEL POETA
Si jo fos un rossinyol,
cantant, enamoraria.
Si fos un follet del bosc,
amb les fades jugaria.
Si jo fos un papalló,
totes les flors besaria,
i si fos un nuvolet,
pels cels llunyans em perdria.
Si jo fos un floc de neu,
al cim més alt lluiria,
i si fos una fonteta,
gotes d'argent rajaria.
No sóc núvol ni follet,
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món
amb ulls plens de fantasia.
LA LLANTERNA
Amb un trosset de sol
faria una llanterna
per veure els pensaments
més foscos i mesquins.
Abans no fessin mal,
diria a les abelles
que obrissin el seu rusc
i els tanquessin a dins.
Embolcallats de mel,
tornarien als homes
amb suavitat de roses
i olor de romanins!
Com puc tenir del sol
el trosset que caldria,
per descobrir on neixen
els pensaments mesquins?
PARAULES CLARES
D'un balcó a l'altre balcó
un lloro i una cotorra
al veïnat preguntaven
qui d'ells parlava millor.
Movien tal guirigall,
que el gos del veí de sota
va dreçar bé les orelles
per no perdre's cap detall.
Fou inútil l'interès;
lloro i cotorra cridaven
sense cap sentit, i el gos
no va entendre res de res.
Els va tallar amb un lladruc:
—Calleu, inútils xerraires!
No dient paraules clares,
parlar per parlar, fa ruc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR