Motiu: per protestar contra la LOMCE, la nova llei d'educació promoguda pel ministre Wert.
Acció: assistència a la manifestació convocada a Barcelona, a les 12'30 h. a la plaça Universitat.
Sensacions:
1.- Quedem a les 10 h. a casa d'una companya tots els mestres de la nostra escola que hi anem per anar-hi plegats. Per primer cop un petit grup (6 persones) s'ha sumat a la vaga. Per a la majoria és la primera vegada i ho vivim com una novetat. En anteriors ocasions només 1 o 2 companys havien secundat les vagues i ara estem contents de ser un grupet que compartim l'experiència. Comentem la jugada: el que ens trauran del sou, s'hi valdrà la pena o no, els motius que han fet que la resta dels companys no s'hi sumés, les iniciatives que han promogut els que es quedaran a l'escola... Ens sentim orgullosos i convençuts de la nostra decisió.
2.- Arribem a Barcelona i després d'aparcar i fer una aproximació en metro arribem a la Plaça Catalunya i veiem mooolta gent. Ens sorprèn gratament el grau de mobilització assolit. Havíem sentit molt poc ressò a través dels mitjans de comunicació, però ara la sensació és que hi ha moooolta gent.
Estem contents!
3.- Ens apropem a la capçalera i veiem molta presència de polícia i de mitjans de comunicació que reforcen la idea que deu haver-hi molta gent. Hi ha samarretes amb diferents colors i eslògans, mestres, pares, nens, avis... sembla que la participació serà molt transversal.
4.- A l'hora prevista arrenca la manifestació i nosaltres ens quedem esperant que passin els de la USOC (el sindicat que ens representa a la nostra escola).És una riuada interminable de gent i fa molt goig.
5.- De tant en tant passa alguna pancarta altisonant amb la que no combreguem (consignes agressives o insultants) tot i que la majoria són divertides i/o enginyoses. Hi ha grups d'estudiants que criden consignes amb les que no ens sentim còmodes per "quicones" ("El pueblo, unido, jamás será vencido"...) o per ofensives ("Wert, esta noche, vigila bajo el coche", etc).
En general ens inquieta aquesta actitud de seguidisme irracional que denoten alguns d'aquests grups. Fa la sensació que han sortit a cridar i a esbafar-se i que tant els fa el que els proposin cridar ("Díme lo que quieras, y yo lo repito..."). La qüestió és protestar contra tot i tothom, sense massa arguments.
6.- Ens trobem vells coneguts amb qui ens fa molta il.lusió coincidir, una il.lusió augmentada per la immensa sort d'haver-nos anat a trobar enmig de tantíssima gent (allò de l'agulla en un paller). Saludem l'Anna Soldevila (amb qui vam treballar plegats uns quants anys) i la Sabina Redondo i el seu home. Ara ja feia uns quants anys que no ens veiem amb cap d'ells i ens fa molta gràcia haver coincidit.
7.- Portem una hora veient passar gent i encara no han passat els de la USOC. Això dóna una idea de la quantitat de gent que està manifestant-se.
8.- Personalment em desagrada l'excessiva especialització de les consignes i pancartes. Uns reclamen coses per a les escoles bressol, una altres es queixen de les retallades, uns defensen la immersió lingüística, d'altres es queixen del tomb religiós de la nova llei, uns ataquen directament el Sr. Wert, uns critiquen el gir cap a la privatització de l'ensenyament... En algun moment sento alguna consigna en contra de les escoles concertades (jo que treballo en una escola concertada) i em sap greu que ens estiguem llençant pedres entre nosaltres.
Ho comparo amb el "tots a una" de la Via Catalana i enyoro aquell ambient tan unitari i festiu. Aquí no hi ha un unitat clara de criteri sobre el que estem protestant i hi ha massa crispació i mala bava flotant.
9.- Darrere nostre ens segueix un grup força nombrós de gent jove que crida consignes molt agressives contra el capitalisme. De cop i volta un subgrup surt del centre de la calçada i s'apropa a la vorera. Tot passa molt de pressa. Uns quants d'aquests joves es tapen la cara amb passamuntanyes i treuen martells i esprais amb els que ataquen aparadors de botigues o caixers automàtics, mentre la resta del grup els fa de pantalla girats de cara al públic. Ràpidament acaba l'atemptat i tots es reintegren al gran grup enmig de grans crits agressius.
Els que estem a la manifestació de bona fe i per reclamar la supressió de la LOMCE i la millora de l'educació assistim atònits a aquest acte vandàlic.
Els atacs amb martells i esprais es repetiran algunes vegades més i els responem amb mirades i crits desaprovatoris, però sobretot amb incredulitat i tristesa. Què estan fent aquests joves? No pot ser que estiguem compartint la mateixa manifestació si no ens assemblem de res, ni en les idees ni en els actes.
10.- Cap a quarts de tres, quan tot just arribem a la plaça Urquinaona i veiem tota la Via Laietana atapeïda de gent, decidim girar cua per iniciar el retorn cap a casa. Segurament la capçalera de la manifestació ja deu haver arribat al Pla de Palau i es deuen haver llegit els manifestos, però a nosaltres se'ns està fent tard i tenim el gust amarg dels darrers incidents que acabem de presenciar.
11.- Desfem el camí i en el viatge de tornada intentem quedar-nos amb les coses positives de la jornada (que no són poques) i minimitzar l'impacte d'aquelles que no ens han agradat. Estem cansats però orgullosos d'haver-hi participat i amb la incògnita de què en diran els mitjans de comunicació.
12.- Arribem a Calders poc abans de 2/4 de 5, sense temps de dinar. Enganyem una mica la gana i anem a buscar els nens per portar-los a extraescolars. Dinem una mica a 3/4 de 6.
No està malament.
Acabo amb unes quantes fotos de record.
Ha estat un dia intens...ha valgut la pena lluitar pel que creiem. Segurament no aconseguirem res però almenys no haurem intentat i no ens quedarà el regust del si hagues...
ResponEliminaGRàcies Eladi una bona crònica...
Com sempre, tens aquella rara habilitat de poder explicar les coses amb la paraula justa.
ResponEliminaBona feina Eladi,
ResponEliminaBona feina, series molt bon corresponsal, o enviat especial.
-"Eladi Martínez,.... TeleCalders,.....Barcelona"
Si senyor Eladi, molt bona cobertura periodística en primera persona.
ResponEliminaPer desgràcia, tot i que hi va haver ressò mediàtic, potser aquest no va ser tot el què la causa necessitava, i prou esbiaixat segons d'on t'ho expliquessin.
I també per desgràcia -i per això no crec en vagues i manifestacions- sempre hi ha d'haver els grupúscles de violents, de gent que no hi té res a veure, de gent que busca qualsevol excusa per deixar sortir l'animal antisocial, incívic i maleducat que porta dins.
I el més greu, que al fatxa retrògrad i anticatalà del ministre Wert, tot això li va supurar els genitals. I a tot el seu govern, també.
Insubmissió pura i dura mentre es pugui, crec que serà l'únic remei.
Per mi ha estat un dia inoblidable. No sé si haurà servit per alguna cosa, però crec que val molt la pena lluitar per allò que creus.
ResponEliminaBona crònica Eladi,
ResponEliminaJo que sóc assídua d'aquest tipus d'events, feia temps que no gaudia de l'animació, els carrers anaven plens de jovent i es notava no només, en la música, els crits i els aplaudiments. N'he vist rètols i pancartes, molt i molt enginyoses, fresques...
Per això de l'experiència, nosaltres mai ens quedem a la cua de les manis, si hi ha incidents, és allà on es produeixen. Així que per sort no vam veure les escenes desagradables. Sí molta gent de tota mena, avis, cotxets, etc. i l'ambient festiu. No vam poder arribar al final, era impossible caminar a un ritme raonable.
Especialment vaig estar molt contenta de saludar-vos a tu i l'Anna.
Petons de colors
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
ResponEliminaEladi