Parlar sense dir res

Estimats lectors,
el desenvolupament continuat de les diferents formes d’activitat previstes facilita la creació d’un bon sistema de participació general. De la mateixa manera si reforcem i desenvolupem adequadament les estructures podem garantir la participació d’un important grup en la formació dels elements generadors. Hi ha experiències riques i diverses que mostren que una aplicació indiscriminada dels factors que poden confluir-hi ens obliguen a una anàlisi exhaustiva dels elements generadors. Malgrat tot, no podem oblidar que l’inici de l’acció general de formació de les actituds ens exigeix la precisió i la determinació del model de desenvolupament...

Corria el curs 96-97 quan va arribar a les meves mans un full fotocopiat que es titulava “Cómo hablar dos horas seguidas sin tener nada que decir”. Amb el Jaume Serra l’havíem comentat i fins i tot havíem fet algun experiment per veure si funcionava.
Aquests dies, endreçant papers dels meus 22 anys de mestre, l’he trobat. I he mirat si podia trobar-lo a internet i... sí...es pot trobar (aquest és un dels llocs on podeu trobar-lo). M’ha fet gràcia recuperar-lo i per això us l’ofereixo al picalapica.
Combinant aleatòriament les diferents caselles de la taula es pot anar bastint un discurs enfarfegat i incomprensible, però segur que posant-hi èmfasi i molt de morro encara podríeu aconseguir una ovació del públic que us escoltés.
Les primeres línies d’aquest article eren un exemple de com utilitzar-lo.
Ho voleu provar? ;-)