Sant Agustí

Avui hem anat a uns funerals.
Per fer costat a la companya Teresa Piñot que acomiadava el seu pare, en Pasqual Piñot.
Ens han repartir un recordatori molt maco que per davant tenia una gran foto d'un primer pla de la cara d'en Pasqual i darrera...
... un text que ens ha corprès a tots!

En primer lloc pel contingut del què diu i com ho diu.
I en segon lloc, almenys a mi, quan he sabut que aquell magnífic text en realitat va ser escrit pels volts de l'any 400 per Sant Agustí (algunes fonts diuen que era una carta de la seva mare, Santa Mònica, per a ell).
Em sembla increïble que un text escrit fa 1600 anys tingui tanta vigència, tanta força i tanta bellesa i no me n'he pogut estar de compartir-lo:

"La mort no és res, no he fet més que passar a l’altra banda.
Jo segueixo sent jo, tu segueixes sent tu.
Allò que érem l’un per l’altre, ho seguim sent.
Dóna’m el nom que sempre em donares,
parla’m com sempre em parlares.
No facis ús d’un to diferent.
No adoptis una expressió solemne ni trista.
Segueix rient d’allò que ens feia riure plegats.
Prega, somriu, pensa en mi. Prega amb mi.
Que el meu nom es pronunciï a casa com sempre fou,
sense cap mena d’èmfasi, sense cap mena d’ombra.
La vida és el que fou, el fil no s’ha tallat.
Per què hauria d’estar jo fora dels teus pensaments?
Només perquè estic fora de la vostra vista?
No estic pas tant lluny. Tan sols a la volta del camí…
Ho veus? Tot està bé. Tornaràs a trobar el meu cor,
tornaràs a trobar la seva tendresa depurada.
Eixuga les teves llàgrimes i no ploris més si m’estimes."

(Sant Agustí)