La rotllana - poema

Amb algunes persones ja he comentat que la meva feina fa que durant el curs porti un ritme vertiginós que no em permet conrear moltes de les meves aficions que només puc recuperar d'estiu en estiu.
A l'estiu de cop i volta passo a disposar del meu temps i és un canvi radical, una mena de paradís somiat per un parell de mesos.
L'altre dia, que ja començava a anticipar aquest gran canvi que està arribant em va sortir un poema que trobo molt "visual". M'agraden molt la idea del contracte ple de pols i de la rotllana que totes les meves aficions van fent per assegurar-se que la notícia és certa i celebrar-la.
A veure si a vosaltres també us agrada:

LA ROTLLANA
Es van aturant les ales
de papallones diabòliques
que han batut, vertiginoses,
els darrers mesos. S’aturen,
però no ho poden fer de cop.

Mica a mica acaben temes,
mica a mica descobreixo
sota un petit gruix de pols
el contracte que acredita
que... sóc l’amo del meu temps!

I es va formant la rotllana
d’incrèduls acompanyants:
els llibres de la tauleta,
la guitarra abandonada,
la cadira del balcó...

Els bolis i la llibreta,
el got de fer-se cubates,
els vells discos, les idees,
les cançons inacabades,
els somnis, la inspiració!

Els uns es miren als altres,
quelcom brilla a les mirades,
hi ha energia a la rotllana
i il.lusió quan algú crida:
“Ja tornen a ser vacances!”