Popurri: dibuix + idees + música

 

Aquesta història comença el dia que vaig descobrir aquest magnífic dibuix del Joan Turu. M'hi vaig posar en contacte per felicitar-lo (via facebook) i em va explicar la gènesi del dibuix. Com que ho va fer públicament al facebook transcric algunes de les frases textualment:

"...les idees...ai les idees! en aquest cas és un pupurrí. Preparat? 

Una persona estimada que tenia atacs d'angoixa em va deixar un cop un llibre perquè l'entengués millor, en aquest llibre parlava de que l'angoixa l'has de tractar com un monstre amb el qual aprendre a conviure...
jo he pillat aquest record i li he afegit la frase" jo i les meves pors" i mentre anava pintant, de "causualitat" sona del mp3 amb 1500 cançons "Ríete" de Gertrudis on hi diu "riete de los monstruos que te persiguen en tus sueños que ni ellos son tan grandes ni nosotros tan pequeños..." i ja està!
(i tot això és tan veritat com si mai no hagués passat)! una abraçada!..."

És fascinant aquesta descripció de com l'atzar pot anar fent rebotar una idea com aquelles boles de la "máquina del millón", de com el contacte i la comunicació entre persones pot anar enriquint una idea i fent-la transformar i acabar en una cosa sempre millor del que era al començament.

En aquest cas concret una idea interessant, la capacitat de dibuixar del Turu i la cançó dels Gertrudis es van ajuntar per fer un producte final que a mi m'agrada molt.

I a vosaltres?

Mentre us ho penseu us deixo amb la cançó que, de fet, és la culpable que hagi redactat aquesta notícia. En els darrers 10 dies he escoltat 2 cops aquesta cançó (que no havia sentit mai) a la ràdio del cotxe. M'ha semblat que era un senyal per compartir aquesta història...