Al sofà...

Segur que alguna vegada us ha passat (una altra cosa és que ho confeseu...).
Acabes de dinar i tens la sensació que pot ser un bon moment. No cal ni mirar-la a la cara per tenir-ne la certesa però alguna cosa s'intueix en l'ambient i el cos s'hi predisposa.
Llavors és moment de ser subtil i jugar a la seducció. No pots anar descaradament al llit i esperar que arribi. No seria el mateix...
En comptes d'això te'n vas cap al sofà i comences a llegir alguna cosa. Pot ser el diari o el llibre que tinguis en dansa... En realitat tant se val perquè no tens previst llegir gaire estona. De fet, la lectura és poc profitosa, no estàs prou concentrat, vas passant pàgines però el cos es predisposa a la voluptuositat.
Mica a mica t'hi vas posant més còmode i vas esperant que ella se t'hi afegeixi. No treus la vista del paper però tens la sensació que mica a mica se't va acostant i arriba aquell moment de la primera carícia.
Tot és d'una subtilitat deliciosa, tu segueixes amb la mirada a la lectura però una mena de calfred et recorre l'espinada i et predisposa a relaxar-te per gaudir-ne totalment. Si encara no ho havies fet, et treus les sabates, estires les cames i et vas posant més i més còmode.
I finalment se t'acosta més i més, s'abraona sobre teu amb aquella barreja de contundència i delicadesa i no t'hi pots resistir més. Mica  mica tanques els ulls i t'acaba posseint del tot. 
I et deixes fer...
...
...
...
...
...
...
Pot passar una bona estona o un momentet, no és mai igual, però si que és sempre plaent...
I quan ja s'està acabant tens aquell moment d'aiguabarreig: saps que el final ja ha arribat, però el vas allargant i paladejant, negant la realitat...
S'hi està tan bé allà al sofà...
Fa tanta mandra sortir-ne...
...
...
...
...
Però tard o d'hora s'acaba i t'aixeques entre atordit i relaxat:
s'ha acabat la migdiada!
;-)