Ensenyar a patinar

Aquest any els Reis van portar uns patins en línia per al Roc i per a l'Ona.

Preàmbul:

• Jo no sé patinar.
• Ni m'agrada patinar.
• És més: em fa por patinar.
• També em feia por que el Roc i l'Ona es poguessin fer mal aprenent a patinar.

Fet aquest aclariment, amb un entusiasme més aviat tènue per part meva (contrastant amb l'altíssim entusiasme provinent dels meus fills), l'endemà del dia de Reis vam anar a la pista esportiva per provar-los i intentar començar a aprendre a patinar.
Un cop es van haver calçat els patins, vam començar a caminar lentament, agafats a la barana, mantenint l'equilibri amb certes dificultats i llavors...

Preàmbul-2:
...llavors em vaig adonar que no sóc mestre per casualitat sinó que realment és una vocació. Perquè vencent totes les reticències inicials vaig abocar-me a la tasca d'intentar ensenyar a patinar els meus fills sense tenir-ne cap base teòrica ni pràctica. I he de dir que m'ho vaig passar molt bé fent-ho i que els resultats van ser força satisfactoris.

I vaig adonar-me que el procés d'ensenyar-los a aprendre a patinar, era un viu exemple del procés general d'ensenyament-aprenentatge que posem en pràctica cada dia quan estem educant. I, si no, mireu aquests trets destacats:

• INTUÏCIÓ: Com que jo no sé patinar, vaig haver de començar improvisant, que ells anessin movent-se i intentant observar i analitzar el que passava en aquest procés. A partir d'aquí vaig anar encaminant els meus consells.
• AUTOCONSCIÈNCIA: L'aprenent ha de prendre consciència del procés que està duent a terme. Des d'aquesta consciència pot esdevenir-ne protagonista. Per exemple jo els deia que intentessin prendre consciència del seu propi equilibri i analitzar quines postures l'afavorien o el desestabilitzaven.
• VALORACIÓ DE L'ERROR: Quan queien intentàvem adonar-nos de què és el que havia provocat la caiguda per evitar-ho, de la mateixa manera que intentàvem esbrinar què era el que permetia fer una bona estona sense caure per procurar repetir-ho. D'aquesta manera la caiguda no era un motiu de frustració sinó d'anàlisi per millorar.
• POTENCIAR LA CONFIANÇA I L'AUTOESTIMA: El Roc el primer que va dir quan va tenir els patins posats va ser "Ja sé que no n'aprendré mai!" (tot un exemple d'optimisme innat... ;-)). Per això en tot moment m'esforçava per fer-li veure tot el que feia bé, cada petit progrés, com anava augmentant l'estona i el recorregut que era capaç de fer sense caure, com superava de bon tros les seves expectatives inicials. D'aquesta manera el seu pessimisme inicial es va anar transformant ràpidament en il.lusió i esperança d'assolir l'objectiu que s'havia plantejat.
• REFORÇ POSITIU: " Molt bé!" van ser de bon tros les paraules que més vegades vam anar repetint tant l'Anna com jo. I era com gasolina que permetia anar fent avançar l'aprenentatge i mantenir un somriure en les cares dels aprenents. I vam adonar-nos de com d'importants eren aquestes paraules en un moment molt divertit. Una de les vegades que l'Ona ja s'aguantava prou bé i anava fent un trajecte força llarg, va acabar caient i es va girar enfadada dient-nos: "És que ara no m'heu dit MOLT BÉ!!"
• GRADACIÓ: Quan van començar a aguantar-se força bé i a fer patinades de punta a punta del camp de futbol, el Roc tenia ganes d'aprendre a girar, frenar i coses més difícils. D'una banda això és bo perquè estava en dinàmica positiva i es veia capaç d'assolir tots els reptes. Però d'altra banda, tenint en compte que ja estava una mica cansat, cada vegada queia més sovint i vam explicar-li que era millor anar practicant, consolidant i millorant el que havia après en aquella primera sessió i que en els següents dies ja aniríem aprenent més coses.
• BON REGUST: D'altra banda era important marxar cap a casa amb la sensació positiva d'haver començat a aprendre a patinar, i no pas amb el cos massegat d'un grapat de caigudes d'última hora que sembressin el dubte i la por per al següent dia. Per això vam deixar-ho en un punt àlgid i vam marxar a casa a berenar.

Sense pretendre-ho vaig anar a intentar ensenyar a patinar els meus fills i vaig gaudir d'un postgrau en educació que vaig trobar molt interessant.
Us deixo amb un parell de fotos d'aquell dia!