- Pere Casaldàliga: bisbe català de la prelatura de São Félix do Araguaia (Mato Grosso, Brasil). Viu allà des de 1968 i ha dut a terme una missió d'acompanyament, respecte i defensa dels drets dels indígenes i els camperols de la zona. Seguidor i predicador de la teoria de l'alliberament que a vegades l'ha dut a contradir les paraules del Vaticà. Fa poques setmanes ha estat notícia perquè ha hagut d'abandonar la seva residència habitual per defugir les amenaces de mort per part dels sicaris dels terratinents de la zona, unes amenaces que ha anat rebent des de fa molts anys (i que de fet han acabat amb la vida d'alguns dels seus col.laboradors directes) però que mai no l'han fet recular en la seva ferma posició de lluita per la justícia i els drets de les persones.
- Carme Forcadell: presidenta de l'A.N.C. (Assemblea Nacional Catalana) que està marcant l'evolució de l'independentisme a Catalunya des dels darrers mesos i va assolir el punt culminant en la manifestació multitudinària de l'11 de setembre de 2012.
- Eric Abidal: futbolista francès que juga al Barça des del 2007. A part del seu excel.lent rendiment esportiu, Abidal ha suposat un exemple de lluita contra el càncer i d'esperança per a tots els malalts. El març del 2011 se li detecta un tumor al fetge. Se l'opera i després d'una meteòrica recuperació torna a jugar al cap de 2 mesos i acaba la temporada sent titular en la final de la Champions i aixecant la copa en un gest molt emotiu dels capitans que li van cedir aquest honor per homenatjar el seu afany de superació personal. El març de 2012 una reproducció de la seva malaltia requereix un transplantament de fetge que es produeix el mes d'abril. Aquest mes de desembre de 2012 (quan ningú no confiava que pogués tornar a competir en l'esport d'elit), el Barça ha anunciat que Abidal té l'alta mèdica per tornar a entrenar amb normalitat en un cas de recuperació sense precedents.
Llavors vaig pensar que aquestes dues persones eren dos herois de l'actualitat amb molts punts de contacte: la seva senzillesa, la seva coherència, el seu exemple, el seu idealisme... I llavors vaig pensar que, l'un amb el cabell blanc i l'altre de raça negra, bé podien ser dos excel.lents Reis Mags.
Llavors vaig pensar que estaria bé trobar un Rei Ros i tancar la trilogia i, pensant, pensant, se'm va acudir la Carme Forcadell.
Ella no ha superat cap malaltia ni ha arriscat la seva vida per defensar els pobres, però la manera educada, ferma i serena com ha comandat el procés sociopolític dels darrers mesos a Catalunya em semblen un molt bon exemple de gestió d'uns ideals. Sense fer ni un pas enrere, sense imposar les seves tesis amb violència ni amenaces. Amb serenor, amb arguments, amb constància, amb paciència... I em va semblar que bé podia ser la tercera dels meus Reis Mags.
De fet, crec que si llegiu les paraules que he subratllat de cadascun dels tres casos, podrien intercanviar-se perfectament entre els tres personatges i, per tant, comparteixen prou característiques positives com perquè les vulgui en el meu "pessebre" vital.
I els demanaré que em continuin donant el seu exemple i mestratge i que pugui arribar a assemblar-me una mica a ells.
I de passada que els terratinents brasilers; l'espanyolisme més ranci, intransigent i antidemocràtic; i el càncer acabin derrotats per aquests tres excel.lents exemples a seguir.
Sublim, Brillant, Increïble la comparació entre els Reis Mags i els herois del poble.
ResponEliminaM´ha encantat. Felicitats!!
Anna, el teu comentari tan elogiós m'ha deixat aclaparat... Moltes gràcies!
ResponEliminaEladi
Sublim, brillant, increible, fabulós, explèndid, fenomenal, fantàstic, requetebé....
ResponEliminaQui continua??
Bon Nadal
Petons de colors
No te pases!!!
ResponEliminaPerò gràcies... com sempre!
Petons de colors!
Eladi
m'encanta!!!
ResponEliminael rotllo dels reis d'orient no me l'he fet mai meu, no l'he viscut de petita i de gran només ho tolero per la reacció dels nens/es.
Ara! "aquest reis" si que mereixen el meu respecte i la meva estima, ja tinc reis!!!
gràcies germanet!!
Riki, gràcies a tu per fer-me saber qeu t'ha agradat el meu escrit i que et fas teus aquests "reis". S'ho mereixen de sobres...
ResponEliminaEladi
Em sembla encertada aquesta comparació.
ResponEliminaQue els Reis ens portin una mica del mestratge d'aquests herois!
Imma
Gràcies, Imma. Celebro que t'hagi agradat!
ResponEliminaEladi