1 d’oct. 2012

Naufragi d'octubre

A hores d'ara segurament la gran majoria de lectors d'aquest bloc sabeu que "NÀUFRAGS" va ser una part important de la meva vida. Va ser un grup de música que vaig fer amb el Josep Vacas. Tots dos cantàvem i tocàvem la guitarra i jo era el compositor de la majoria de lletres i músiques de les nostres pròpies cançons.
El grup va tenir una trajectòria discreta però feliç entre els anys 1997 i el 2001. A mesura que passava el temps ens vam anar fent cada cop més amics i en aquesta història musical i d'amistat ens ho vam passar molt bé. Però la mort del Josep en un malaurat accident va posar fi a moltes coses i lògicament a la del grup "Nàufrags".

Aquests dies he anat retrobant dates en la meva agenda relacionades amb "Nàufrags" i totes entorn de finals de setembre i principis d'octubre:
  • 5-10-1997: primera actuació de "Nàufrags" a la Fira de Sant Miquel de Santpedor.
  • 24-9-1998: premi a la millor lletra en català en el concurs pop-rock de l'Ajuntament de Manresa.
  • 2-10-1998: primera actuació de "Nàufrags" sonoritzats al Pati del Kursaal de Manresa.
  • 30-9-2001: HJV homenatge al Josep Vacas en el transcurs de la Fira de Sant Miquel de Santpedor.
Si a això li sumem que teníem una cançó que es deia "Enfebrat d'octubre" i que quan vam editar una cinta de casset amb algunes de les nostres cançons la vam titular "Naufragi d'octubre", m'ha semblat que l'arribada del mes d'octubre era un bon moment per tornar a recordar aquella fantàstica etapa de la meva vida, amb la companyia del Josep i d'un grapat de cançons que ens van fer molt feliços.
Si us ve de gust us convido a escoltar "Buscar el naufragi" (una de les nostres primeres cançons que cantava el Josep en solitari i un fragment de la qual va esdevenir el text del recordatori del seu funeral) i "Enfebrat d'octubre".
Pels bons temps compartits!!



BUSCAR EL NAUFRAGI (Nàufrags)
Per un moment que es trenquin les cadenes,
que esclati el nus que em lliga a fer poemes,
que només hi hagi un raig d’inaturable
desig de dir, de fer, de ser, de viure.

I que ningú deturi la tempesta,
que no em fa por morir en aquest naufragi;
éssent com sóc un nàufrag solitari,
en un naufragi em sento com a casa.


Potser el naufragi em dugui a illes remotes,
però, ben segur, seré més a prop que ara
perquè perdut pels racons que ara volto
sóc dintre meu, però amb bruíxoles em perdo.

I que ningú deturi la tempesta,
que no em fa por morir en aquest naufragi;
éssent com sóc un nàufrag solitari,
en un naufragi em sento com a casa.


Per un moment que es trenquin les barreres,
que el vent borri petjades i em desarmi;
sense poder valer-me de memòria,
ni dels records, ni tan sols de la història,....

I que ningú deturi la tempesta,
que no em fa por morir en aquest naufragi;
éssent com sóc un nàufrag solitari,
en un naufragi em sento com a casa.


ENFEBRAT D’OCTUBRE (Nàufrags)
 Ben segur, vam tornar
quan les platges ploraven
i tots buscàvem sorra i un somriure.

Les onades, borratxes
i impossibles, marxaven
mar endins i es fonien en sorra.

I la mar escoltava,
però ningú no parlava
i el silenci creixia i feria.

I ara recordo aquells temps de tristor,
m’agradaria arribar a ser millor.


El neguit m’obligava
a somniar el mateix somni
i l’insomni em passava factura.

I cada nit plorava,
incapaç de revoltes
o de dignes derrotes buscades.

I ara recordo com aquella tardor,
tot em sortia a l’inrevés...
I ara recordo aquells temps de tristor,
m’agradaria arribar a ser millor.


Ara sempre és tardor...
Hi ha una fulla que plora
i aquell vent vol ser fred, però m’escalfa.
Sempre duc a la boca
el regust de l’insomni,
de la sorra a la platja mastegada
i escopida cap a un mar
que tampoc no la volia...

9 comentaris:


  1. Mare de Déu Eladi, m'ha deixat sense paraules i, evidentment, amb els ulls humitejats escoltant les cançons i recordant tot el què va ser. M'alegra poder dir que vaig compartir un boci molt petit d'aquesta història, i que va ser una experiència genial que, desgraciadament no va tenir la continuïtat que tots hauriem volgut per la tràgica desaparició del Josep. És molt encertat recordar-ho ara, a la tardor, l'època preferida i per aquells Naufragis tan memorables. Fins Sempre Nàufrags!

    ResponElimina
  2. Òndia,Eladi, Roger, quan de temps sense el Josep,...onze anys ja!! Quants moments passats tots junts, quantes fires...quants sopars...
    Escoltar les cançons encara no he de fer, no puc, nomès de sentir la seva veu, un punyal se'n clava al cor, i una gran tristesa m'envolta....i les llàgrimes afloren.
    Aquesta època, ara per la Fira de Sant Miquel, la vostra fira, la que durant tants anys vau tocar i on vam organitzar el seu homenatge és un bona data per recordar-lo tot i que nosaltres, dins el nostre cor, sempre el tenim present.
    Petons de colors, Josep, allà on estiguis...!!!

    ResponElimina
  3. Quina època!!

    Quina anys viscuts!!

    Encara recordo el dia que vàreu venir al càmping, barbacoa inclosa, i les cares de satisfacció dels campistes escoltant les vostres cançons...

    Recordo també moltes fires, Santpedor, Sant Joan, Manresa, Sant Fruitós, Salelles,...

    Una abraçada a tots - Eladi, Anna, Roger, Josep,... - i bridem per un gran octubre!!

    Petons de colors

    Miles

    ResponElimina
  4. Doncs això, un brindis a l'aire perquè el seu record resti sempre entre nosaltres i ens encomani les seves ganes de viure i de fer tantes i tantes coses!!!! Milions de Petons de Colors tardorencs!!!

    ResponElimina
  5. Amics nàufrags,
    Roger (el senyor Melics), Anna (la mànager), Miles (el representant i sheriff de Sant Joan), tots 3 vau ser part important de la història de Nàufrags i, com dèiem amb el Josep, "lo" bé que ens ho vam passar... això ja no ens ho pot prendre ningú.

    Més que mai PETONS DE COLORS per a tots, Josep inclòs... que no pari la música!!

    ResponElimina
  6. Mª Dolors Salvador Gili06 d’octubre, 2012 00:16

    He passat pel teu bloc de Picalapica "Els Nàufrags" per descomptat no pensava en veure-us tan jovenets ,i no he pogut evitar d'emocionarme i recordar moltes coses passades en aquelles èpoques. El temps ajuda a passar moltes coses però quan han sigut tan profundes "Mai s'esborren".
    Que per molts anys ho poguem travessar i recordar el Josep q´.c.s., i una forta abraçada a tots
    Mª Dolors Salvador Gili

    ResponElimina
  7. Emotiu post, recordo perfectament entre dos carrers, de Santpedor, escoltar una cançó vostra, en aquella fira de Sant Miquel. Jo vivia aleshores a pocs carrers d'allà.
    Salut company!

    ResponElimina
  8. Collons!! El Berenguer està igual!! Salut Berenguer!

    ResponElimina
  9. Toni, gràcies pel comentari i pel record. Li faré arribar al Roger Berenguer la teva grata sorpresa!
    Eladi

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR