A vegades aquestes coses es diuen en moments d'eufòria i després no s'acaben portant mai a la pràctica, però avui hem posat fil a l'agulla i hem tornat a fer una altra excursió: al Montcau.
A última hora se'ns hi ha afegit un amic del Pablo, el Pere, i la seva filla Ariadna per completar una expedició de 10 persones.
Hem fet una aproximació en cotxe fins al Coll d'Estenalles i hem començat a caminar vorejant la falda de la muntanya fins arribar al Coll d'Eres, una zona amb ombres on hem aprofitat per dinar quan portàvem menys de mitja hora de caminada.
Després de dinar hem enfilat un camí de baixada que ens ha dut fins a la Cova Simanya en uns 20 minuts de passejada. Allà teníem un dels al.licients del dia: ens hem posat els cascos de bicicleta i hem agafat els lots. Ens hem enfilat per les parets verticals i relliscoses i ens hem endinsat a la cova. Mica a mica hem anat entrant en la foscor i s'ha anat reduint l'espai. Havíem d'anar-nos ajupint i per als nens cada cop era més emocionant. Quan ja hem arribat al fons dels 100 metres practicables el Pablo ens ha fet apagar els lots per escoltar el silenci i després d'aquest experiment ja hem girat cua per sortir de la cova i endreçar els lots i els cascos.
Després hem desfet el camí fins al coll d'Eres on hem fet un altre mos (al final de l'excursió el Pablo ens ha recordat que cada dos per tres hem estat menjant i que havíem menjat més que caminat) i hem reposat un moment abans d'enfilar la darrera ascensió per coronar els 1.056 metres del cim del Montcau. Hem anat pujant les codines pelades agafant la mà dels xics en els llocs més exposats a les caigudes i patinades i finalment hem gaudit de les magnífiques vistes ajudats per una taula d'orientació on estaven marcades moltes muntanyes i pobles.
Després la baixada fins al Coll d'Estenalles on... hem tornat a menjar!! I cap als cotxes i tornar cap a casa on... hem berenat!!!
Tenies raó, Pablo: no hem parat de menjar!!!
L'excursió ha estat molt maca, hem gaudit d'un dia meteorològicament magnífic, però el millor de tot ha estat la mútua companyia i la nova oportunitat de gaudir de la nostra amistat.
I ja hem començat a parlar de quan farem la propera perquè la combinació d'amistat, natura i exercici físic fa que tots ho passem molt bé.
Acabem amb algunes fotos de l'excursió:
Que valents! Jo vaig intentar fer una cova una vegada i em van haver de traure de la claustrofòbia.
ResponEliminaPerò la zona sembla interessant, prenc nota...
Susana, de valents res. En cap moment ens vam haver d'arrossegar, només una mica ajupits i anàvem amb nens. De veritat que aquesta és apta per a tots els públics i si t'hi animes i estàs per allà a la vora, crec qeu podràs fer-la sense cap problema.
ResponEliminaa revore!
Eladi