El poder del somriure

Fa gairebé dos anys que vaig publicar una notícia que es titulava "Smile" (somriure) però avui he constatat, un cop més, el poder del somriure.
I no parlo tant del poder de canviar el món si vas armat amb un somiure com del poder de desarmar-me a mi si m'adono que te l'han robat.
Evidentment parlo de les persones que estimo, de les que m'importen. En les nostres relacions jo procuro que el somriure hi sigui molt present. Alguna vegada algú ha vist riure l'Anna per alguna cosa que jo li havia dit i li han dit "Quina sort, que després de tants anys encara et faci riure!" i jo m'ho prenc com un dels millors afalacs que poden fer-me perquè penso que el somriure és una molt bona eina de comunicació i fins i tot d'estimació.
I quan estic instal.lat en una sensació de placidesa i m'adono que el que està al meu costat ha perdut el somriure, el meu trontolla. Em creix una mena d'angoixa dins del pit (més o menys forta en funció de la relació que tingui amb l'altra persona) i em fa patir veure el seu patiment, les seves preocupacions, la seva tristesa, el seu malestar.
I així com tinc certa facilitat per expressar-me per escrit, en les distàncies curtes perdo molt. I sovint sóc molt maldestre i em costa trobar el camí per contribuir a recuperar aquell somriure. I això fa que les males sensacions que ja tenia, encara s'agreugin quan hi he d'afegir la frustració per voler i no saber ni poder ajudar aquella persona a recuperar el seu somriure.
I aquesta sensació, que ben poca gent coneix de mi (perquè aquesta és una d'aquelles cares de la intimitat que mai no es mostren en públic), em desarma. I em torno insegur. I vaig deixant de ser jo per anar sent  una caricatura de mi mateix cada cop més desdibuixada.

Però no hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir i quan, tard o d'hora, el del meu costat es recupera i torna a somriure... Aquell somriure, petit i tremolós per a mi és com un matí assollellat al mig de l'hivern, una raó per començar un nou dia de bon humor. De cop em retorna la força i la confiança en mi mateix i les ganes de viure, de parlar, d'estimar i de somriure. És com una alenada d'aire que s'emporta els núvols i les cabòries i em fa trepitjar altre cop terreny segur i conegut. I de cop torno a tenir el control de la situació i somric: el poder del somriure!