Jo no celebro massa aquesta festa. A casa l'Anna fa panellets i potser la nostra vivència de la Castanyada s'acaba aquí. Però m'ha encantat aquesta il.lustració del Joan Turu (de qui ja he ensenyat alguns dibuixos preciosos en notícies anteriors). I també la seva càrrega ideològica: contra la globalització del Halloween, que s'escampa com l'escuma entre els nostres infants i joves, la nostra tradicional Castanyera passa a l'acció.
I m'ha semblat divertit i interessant compartir-la i recomanar-vos un cop més la plana d'aquest "artista anònim".
Bona castanyada familia.
ResponEliminaLa nostra tradició també comença amb una castanya i acaba amb un panellet :o)
Salut!
A casa, més o menys sempre l'hem celebrat i des de fa uns anys fem la castanyada amb els amics de sempre a casa. I és una festa que m'agrada. És tranquil·la, reposada, sense gaires històries, senzillament un àpat amb amics amb castanyes i moniatos al final i els nens i les nenes jugant. Una estona de compartir.
ResponEliminaSalutacions, Toni i Sergi. I bona Castanyada també per a vosaltres!
ResponEliminaEladi
Jeje, m'agrada molt el dibuix.
ResponEliminaEncara que és fàcil sentir-se atret per les tradicions d'uns altres, nosaltres vam fer un intent de panellets ;)
Susana,
ResponEliminatots esl dibuixos del Joan Turu són una canya!
Per cert, els teus panellets no feien gens de mala pinta. Bon profit i bona castanyada!
Eladi