Calders per la Independència

Avui, diumenge 9 de setembre de 2012, dins dels actes de la Festa Major de Calders hem pogut gaudir de l'estelada gegant (30 x 14'5 metres) que fa dies que va passejant per diferents pobles del Bages i les comarques de la Catalunya Central.
Al matí l'han despenjada del mirador de la Plaça i a les 5 h. els del grup de caramelles ens hem reunit als seus peus per cantar "Els Segadors" i "El cant de la senyera". Després l'hem plegada ben plegada per tal que d'aquí a dos dies, en la històrica manifestació de Barcelona, presideixi penjada des d'un edifici del Passeig de Gràcia.
Tot ha estat un punt transcendent i emotiu, d'una certa solemnitat i de molta complicitat entre totes les persones que estàvem allà aplegades, segurament molt diferents però ara amb un objectiu comú molt clar: la independència de Catalunya.
Us deixo amb un recull fotogràfic i una frase que he trobat avui en el primer dels 4 suplements del diari ARA que analitzaran "El país que volem ara". És de Joan Sales (escriptor, poeta i editor) i diu "Em sento català senzillament com un albercoc se sent albercoc i no préssec".
M'agrada.