Pepe Rubianes

La idea d'aquesta notícia fa molts mesos que m'acompanya discretament esperant el seu moment de sortir al Picalapica:

• El 22 de desembre de 2011, en una notícia que es deia "Titulars" escrivia: "El 23 de desembre s'estrena als cinemes un documental sobre el genial actor i humorista Pepe Rubianes. El documental està realitzat per Manuel Huerga i es titula "PEPE & RUBIANES". Es veu que des de la seva mort al març de 2009 els seus amics (Bozzo, Flavià, Serrat, pare Manel... autoproclamats "Las viudas de Rubianes") s'han anat trobant i una d'aquestes trobades serveix de fil argumental per recordar la vida i obra de l'enyorat artista. Fa molt de temps que no vaig al cine (excepte pel.lícules infantils), però intentaré fer una escapada aquestes vacances de Nadal..."
• El 31 de maig de 2012, en una notícia titulada "Per als lectors" posava: "...I això que tinc idees per escriure i temes recollits en una llibreta: sobre els números, sobre Rubianes, sobre Charlot, sobre educació, els darrers llibres i còmics que m'he comprat (tot i que no tinc temps de llegir-los)..."

No vaig trobar el moment d'anar al cinema, però vaig tenir la sort que uns mesos després "El Periódico" va oferir el DVD del documental juntament amb el de l'espectacle "Rubianes solamente". I vaig comprar-lo. I vaig veure'l. I vaig disfrutar de l'humor irrepetible del gran Pepe Rubianes.
Ara mateix acabo de veure un vídeo (el primer gag de l'espectacle "Rubianes solamente") per inserir-lo al final de la notícia i he tornat a riure i a treure'm el barret davant d'un artista amb unes grans qualitats:

• D'entrada s'enfrontava al públic amb les úniques armes de la seva veu i la seva expressió corporal (sense vestuari ni decorats ni cap gran muntatge), però segur de defensar un text que havia ideat amb el seu gran enginy, ironia, sarcasme i capacitat crítica que sintonitzava ràpidament amb el seu públic.
• Una altra "marca de la casa" era el seu ús de les paraulotes (en grans quantitats i sense cap mena d'autocensura) i el domini de les onomatopeies combinades amb la mímica per reforçar el seu discurs o a vegades fins i tot per definir paraules i situacions.
• Un gran domini de la improvisació, tot i que en realitat els seus monòlegs estaven molt guionats, combinada amb una verborrea inaturable. En una ocasió a TV3 el Toni Soler li va fer una entrevista de 9 hores ininterrompudes que van titular "L'entrevista del Mil.lenni" i era típic en les entrevistes que li feien els seus amics (el mateix Toni Soler, Buenafuente...) que comencessin trencant el guió i es passessin l'estona divagant i trenant uns diàlegs divertidíssims que feien disfrutar tothom, començant per ells mateixos.
• Una altra característica és precisament aquesta pertinença a un grup d'artistes divertits però compromesos amb iniciatives solidàries (Manel Fuentes, Joan Manel Serrat, Joan Lluís Bozzo, Carles Flavià, El Tricicle...) que desprenien un bon rotllo increïble i s'ajuntaven per recaptar fons a les gales benèfiques "Guanya't el cel amb el Pare Manel".
• Els seus espectacles eren clarament ideològics, a favor de les tendències polítiques d'esquerres i de les classes populars i atacant frontalment els polítics de dretes (amb menció especial a l'Aznar que va rebre més insults que ningú) i les jerarquies eclesiàstiques.

Segur que hi havia una part de públic que no li perdonava el seu llenguatge malparlat o els insults exagerats, però penso que rere aquest castell de focs hi havia un artista intel.ligent, crític, divertit i original que va saber crear una manera molt personal de fer teatre i que va comptar sempre amb el favor d'una gran majoria del públic que omplia les platees dels seus espectacles i eren capaços de repetir funció diverses vegades.
Un artista irrepetible que es mereixia aquest petit homenatge al Picalapica i que perdurarà durant molt temps en la nostra memòria. I abans de deixar-vos amb dos vídeos (el primer gag del "Rubianes solamente" i una versió amb un Rubianes molt més jovenet declamant el famós gag de "Las tapas") no em puc resistir a "embrutar" aquest espai amb alguns dels seus exabruptes que -què hi farem- a mi encara em provoquen un somriure:

• "A mí, la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás, que se metan a España en el puto culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario; que vayan a cagar a la puta playa con la puta España, que llevo desde que nací con la puta España, vayan a la mierda ya con el país ese y dejen de tocar los cojones" (resposta en una entrevista a "El Club" de TV3 que el va dur als tribunals). 
• "Después está el facha. Nunca falta el facha de rigor. Notarán la presencia del facha por el olor a mierda que despide desde la butaca. Si se va, déjelo que se vaya. Que vayan a cagar que es donde ellos están bien, entre la mierda que es lo suyo. Esa mierda que sacan por su puta boca cuando hablan y por el puto culo cuando cagan. Es el mismo material que les recicla a esos hijos de la gran puta. A la mierda con ellos."   
• "Chupapollas con bigote que le hace la pelota al gran hijodeputa de las americas" o "...con esa sonrisa de hiena follándose a un conejo...". (referint-se a Jose María Aznar).

 Fins a sempre, Rubianes!