L'ONA JA NO ES FA PIPI AL LLIT!!!!
I és que han estat 20 mesos de canviar llençols, llevar-se a mitjanit, fer i desfer llits, dormir amb ella al nostre llit de través...
El 13 de novembre del 2010 ens va dir que ja no volia portar més bolquers i vam començar molt il.lusionats aquesta aventura. Vam posar un paperet a la nevera (com havíem fet amb el Roc) i anàvem marcant amb gomets els seus èxits (color verd) i fracassos (color vermell). Van anar passant els mesos sense massa progressió. A vegades passava 4 dies seguits sense mullar els llençols però després encadenava setmanes seguides pixant-se cada nit. En el recull de fotos he posat el full de l'octubre del 2011. Després d'un any de gomets aquell mes va acumular 28 gomets vermells i només va aguantar-se el pipi 3 nits...
Va haver-hi temporades esgotadores. Per exemple l'estiu passat vam provar de llevar-la a mitja nit i ens posàvem el despertador cada dia una mica més tard, però els resultats eren totalment irregulars i desesperançadors. Més d'un cop li vam proposar si volia tornar-se a posar bolquers, però ella mai no va voler tornar enrere.
I finalment aquesta primavera els resultats van començar a ser cada cop més il.lusionants. Com que estava aprenent a llegir vam reforçar el treball dels gomets amb lletres que enganxàvem al capçal del seu llit per formar la frase "JA NO EM FAIG PIPI". Si no se li havia escapat posàvem una lletra. Si se li escapava la treiem. Les ratxes de dies seguits sense escapar-se cada cop s'anaven fent més llargues, tot i que després es veien trencades per uns quants dies de llençols molls altra vegada. Al final vam aconseguir tenir tota la frase formada, però encara no hi havia una continuïtat prou consolidada.
Però aquest mes de juny de 2012 va encadenar els darrers 19 dies del mes seguits amb gomets verds i va fer un total de 24/6. Vam parlar-ho amb l'Anna i ens va semblar que ja havíem arribat a l'objectiu i per fi vam poder-li fer entrega d'un regal que feia mesos que li havíem comprat i li guardàvem per quan arribés aquest moment. A les fotos del reportatge podreu veure de què es tractava.
Ja ens imaginem que algun altre dia s'escaparà algun pipinot traïdor, però creiem que ja podem cantar victòria i dir que L'ONA JA NO ES FA PIPI!!
Visca!!
ONA CAMPIONA!!!
ResponEliminaEl meu nét encara s'ho fa a sobre...
ResponEliminaMECACHISSSSSSS!!
Moltes FELICITATS ONA!!
Petons de colors
Miles
Molt bé!! Enhorabona, ara estem nosaltres amb aquesta "batalleta".
ResponEliminaJustament avui ho he publicat al blog que tenim a la consulta, et deixo l'enllaç que es molta l'informaciò que hi ha per mares i pares i sempre va b ;o)
http://centreguia.blogspot.com.es/
Bon cap de setmana
Salut
MOLT BE ONA: Sàpigues que els avis Eladi i Ana et feliciten i, sobretot als pares pel llarg camí fins al present. Disfruta del regal i t´enviem petons per a tu i per la resta de la familia. GUAPA ¡¡
ResponEliminaToni, sobretot molta paciència. Bàsicament és l'únic que es pot fer perque els nens no poden fer més del que fan. Només podem donar suport, intentar aportar motivació, desdramatitzar i estar sempre al seu costat per no danyar la seva autoestima. Després la biologia acabarà dient quan arriba el moment de triomfar...
ResponEliminaA reveure
Eladi
Avi Eladi i iaia Ana,
ResponEliminagràcies per les vostres paraules de felicitació i suport. Els hi hem traslladat a l'Ona i ha estat molt contenta de rebre-les.
Petons
Eladi