Foc a Calders

Dimarts 17 de juliol, un quart de set de la tarda. Arribem a la piscina amb els nens i el Guiu. Mentre anem caminant cap on volem estendre les tovalloles tot passa de cop.
La Fina corre esperitada dient que el seu home acaba de trobar un foc al peu de la carretera. De cop una columna de fum s'aixeca darrera les piscines, a no gaire distància. Veig que l'Albert s'aixeca com un llamp i surt rabent a agafar el cotxe. I jo, una mica atordit, penso que he de fer el mateix, que potser el foc acaba de començar i podem ajudar a apagar-lo. Vaig corrent cap al cotxe i m'adono que vaig amb xancletes... Poca feina faré!
Passo per casa. Pujo. Em poso bambes. I ja torno a ser al carrer en direcció a la carretera de Manresa. Hi ha tres cotxes al voral i un primer camió de bombers. M'hi acosto i veig com el foc es va escampant camp enllà, mentre els bombers van connectant les mànegues. Donem un petit cop de mà amb les mànegues i aviat veiem que allà ja no podem fer-hi més.

Ens fan retirar els cotxes perquè van arribant més camions de bombers. Els helicòpters també comencen a llançar aigua. Sembla que amb tants mitjans podran controlar-ho bé. Truco l'Anna. Els han fet marxar de la piscina perquè el foc era molt a prop i està caminant cap a casa amb els tres nens, tot i que no té claus de casa (me les he quedades jo). M'arribo a casa i li obro la porta. Han trucat dos cops des de l'Ajuntament i la columna de fum és cada cop més gran.
Com que em van demanar de ser del Gabinet d'Emergència com a suplent del Departament de Comunicació decideixo acostar-me a l'Ajuntament per si puc ajudar en alguna cosa.
I quan hi arribo la plaça ja és plena de gent amb l'adrenalina a flor de pell. Sobretot els que volen anar fins el foc per ajudar a apagar-lo, però també d'altres que estan a punt per si poden col.laborar en qualsevol tasca i fins i tot els que busquen només informació o seguretat.
Em poso a la disposició de l'alcalde i el cap d'emergències i m'encarreguen que vagi fent una llista dels voluntaris (nom i número de telèfon) i que els tingui localitzables per quan ens demanin efectius. Després em fan redactar un petit escrit que llegiran pels carrers de la Guàrdia amb un megàfon, demanant a la gent que es mantingui dintre de les cases. Després he d'atendre el telèfon mentre es reuneix el Gabinet de crisi amb el cap dels bombers. Després redacto un comunicat de premsa i l'envio per e-mail a Catalunya Ràdio i el Regió 7. I, amb la cosa ja molt més tranquil.la, em mantinc de reten a l'oficina de l'ajuntament atenent el telèfon i passant encàrrecs fins un quart d'onze de la nit.

No em conec prou els espais naturals del terme ni els camins per poder ajudar en tasques d'accés directe al foc, però he tingut la sensació que he estat útil des de la meva funció. I des d'aquest punt de vista privilegiat he pogut gaudir de la sensació de veure tot el poble unit i treballant per un objectiu comú, deixant de banda, desavinences i diferències. En aquests casos tot això queda a anys-llum del que és realment important i tothom procura donar un cop de mà des de la seva parcel.la, amb una viva preocupació als ulls. I, després, amb el foc ja en fase de control i la plaça pràcticament buida anava rebent els voluntaris i membres de l'ADF que arribaven emmascarats i amb la roba fumada a avisar-nos que havien tornat sans i estalvis. I per sobre del cansament i la tensió viscuda, uns somriures de satisfacció es desprenien de les seves paraules. La satisfacció per la feina ben feta i per haver format part d'un engranatge que ha permès dominar el foc i mantenir en el millor estat possible el terme de Calders.
Se'ns han cremat unes 40 hectàrees de bosc, matoll i terres agrícoles, però, a part d'això estem més units i més orgullosos que ahir...
...però menys que demà.