11 de juny 2012

WhatsApp...alabrados

Durant aquests dies que he estat capficat i atabalat amb la feina dels informes de final de curs, he estat en contacte amb dues aplicacions relativament recents en el món de la telefonia mòbil.
Es tracta de WhatsApp i Apalabrados (Angry Words).
El WhatsApp permet l'intercanvi de missatges curts de text (amb adjuncions d'imatges, etc) de manera gratuïta entre els clients que comparteixen l'aplicació.
L'Apalabrados és el joc de l'Scrabble de tota la vida per jugar-hi a través dels mòbils i tablets de manera còmoda i divertida.
Segurament els coneixeu d'anomenada perquè últimament tothom en parla i hi ha força gent enganxada. Fins i tot m'ha arribat a mi...! Doncs volia fer una petita i prescindible reflexió comparativa entre els dos elements a l'entorn de la seva immediatesa o asincronia i les conseqüències que se'n deriven.

Els WhatsApp per a mi no deixen de ser els SMS dels darrers anys però sense haver de pagar per enviar-los ni rebre'ls. Però veig que per a algunes persones han adquirit el caràcter de telegrama urgent. Hi ha gent que quan rep un WhatsApp deixa tot el que està fent per contestar-lo, que es passa un dinar amb el telèfon sobre la taula i agafant-lo cada cop que sona la música d'haver rebut un WhatsApp i contestant-lo immediatament. Com si fos de mala educació no contestar-lo, quan jo crec que és pitjor desatendre les persones que comparteixen taula amb tu per contestar missatgets pel mòbil. L'altre dia em va semblar sentir per la ràdio que fins i tot en algun país la justícia havia hagut d'especificar en una sentència que haver rebut un WhatsApp no és garantia que la persona que l'ha rebut l'hagi llegit, en algun tipus de demanda judicial en que aquesta dada hauria estat esgrimida per alguna de les parts.

En canvi el joc de l'Apalabrados és totalment asincrònic. És a dir que un jugador fa la seva tirada i l'altre la rebrà però contestarà quan li vagi bé. A vegades cal rumiar bé la combinació amb les lletres que tens al faristol, cal reflexionar sobre l'estratègia de la partida, intentar ocupar les caselles bonificades i procurar que el contrincant no les pugui aprofitar... I això no pot fer-se en dos minuts o sigui que sovint es deixa passar temps fins que no es troba una estona més llarga i tranquil.la per rumiar bé la tirada. Aquesta estona llarga poden ser dies... Jo mateix en aquests dies de feina frenètica he reduït molt la meva participació al joc i ningú no s'ha pas enfadat perquè tothom entén que puc estar fent una cosa més important i necessària...

Passaria el mateix si ho féssim quan rebem un WhatsApp?

No sé per què, però crec que no.
Ens estem convertint en esclaus dels WhatsApp....?
Potser perquè temo la resposta jo encara vaig amb un telèfon més antic que no disposa d'aquest servei.
Jo encara envio i rebo SMS... i els contesto quan puc!

2 comentaris:

  1. Eladi, no crec que en siguem esclaus sinó que l'utilitzem com si fos una trucada al mòbil. Si el sentim, contestem igual que despenjaríem el telèfon quan ens truquen. Si en aquell moment no el podem atendre, té l'avantatge que almenys sabem què ens deia l'altra persona i contestarem quan ho llegim.
    Jo ho trobo un sistema genial.

    ResponElimina
  2. La teoria tots la tenim clara, però a la pràctica no has vist gent qeu quan rep un whatsapp deixa tot el que està fent i contestar-lo passa a ser una prioritat?
    I vols dir que anem bé, així?
    No ho sé pas...
    Ara bé, això no vol pas dir que sigui un sistema genial. En això hi estic totalment d'acord.
    Eladi

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR