God (John Lennon)

Continuo aquí un dels temes que vaig engegar dies enrere: el de cançons per recuperar.
L'altre dia fent aquest exercici que és papallonejar de bloc en bloc, vaig anar a espetegar a un bloc on vaig trobar-la.
És una cançó que, sense saber gaire anglès, el primer cop que la vaig escoltar (ja fa molts anys) em va impressionar per la potència i contundència del seu missatge.
La cançó correspon al primer disc que va fer John Lennon després de la dissolució dels Beatles, el "John Lennon/Plastic Ono Band" (1970)
La cançó es titula Déu (God) i comença dient:

Déu és el concepte a través del qual podem mesurar el nostre dolor.
(God is a concept by which we measure our pain)

I a continuació, va repetint una melodia enumerant totes les coses en les quals ha deixat de creure (I don't believe in...):

• la màgia (magic)
• I-Ching: llibre religiós xinès
  
• la Bíblia (Bible): llibre sagrat del cristianisme
  
• tarot: mètode d'adivinació i interpretació de fets a través de les cartes
  
• Hitler: dictador alemany, pare del nazisme que va provocar la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust que va intentar exterminar els jueus amb més de 6 milions d'assassinats
  
• Jesus: profeta del cristianisme i fill del Déu dels cristians
  
• Kennedy: president progressista dels Estats Units
  
• Buddha: figura religiosa sagrada del budisme i l'hinduisme
  
• mantra: lletania que es va repetint per meditar en el budisme tibetà
  
• Gita: text sagrat de l'hinduisme
  
• yoga: disciplina física i mental utilitzada per meditar a les religions orientals
  
• els Reis (kings): dirigents polítics dels països monàrquics que ho són de manera hereditària i sense l'aprovació dels seus súbdits
  
• Elvis: es refereix a Elvis Presley, el rei del rock
  
• Zimmerman: es refereix a Bob Dylan, un dels cantautors més reconeguts de la història de la música popular, sobretot per les seves lletres.
  
• Beatles: el quartet de Liverpool, format pel mateix John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr, líders de la música pop durant la dècada dels 60, que van revolucionar no només el món de la música sinó el pensament de la joventut d'aquelles dècades amb les seves idees socials i polítiques.

És a dir, que John Lennon es mostra desencantat de totes les religions i les supersticions, dels polítics i fins i tot dels altres ídols socials i culturals com poden haver estat diversos cantants que van anar molt més enllà de les cançons.
Aquesta part acaba amb un punt culminant quan diu que tampoc no creu en els Beatles, dels quals va formar part i que van significar un punt d'inflexió en la manera d'entendre el segle XX a molts nivells. Doncs també ha deixat de creure-hi!

I llavors ve el desenllaç de la cançó:

Jo ja només crec en mi. En la Yoko (la seva dona) i en mi. I aquesta és la realitat.
(I just believe in me. Yoko and me. And that's reality)

El somni s'ha acabat. Què més puc dir-vos? El somni s'ha acabat
(The dream is over. What can I say? The dream is over)

Ahir jo era el teixidor de somnis, però ara he renascut
(Yesterday I was the dreamweaver but now I'm reborn)

Jo era la Morsa (es refereix a una cançó dels Beatles del mateix nom), però ara només sóc en John
(I was the Walrus but now I'm John)

Així que, estimadíssims amics, només heu de continuar: el somni s'ha acabat
(And so dear friends you just have to carry on: the dream is over)

És a dir, senyores i senyors, els Beatles va ser una cosa irreal, com totes les religions, com la política, com tots els ídols. Només ens tenim a nosaltres mateixos. Només podem creure en nosaltres mateixos. El somni s'ha acabat i que cadascú continui amb la seva pròpia història.

Un exercici de caiguda del pedestal, d'anorreament dels somnis col.lectius i de l'esperança en qualsevol possibilitat de solucions conjuntes als problemes. Una crida desoladora a l'individualisme escèptic. Jo només sóc jo i només puc comptar amb mi mateix. Ja no creuré en res més que no sigui el que jo mateix pugui fer per mi.
Una cançó molt dura, però molt potent. Digna d'un geni.
Si no la coneixíeu, aquí la teniu: