Diumenge. Dia de descans. Avui no ens mourem de casa...
Que bé, podrem descansar. I aprofitar per anar fent aquelles coses que s'han anat acumulant i durant la setmana no hem tingut temps d'enllestir.
Per exemple, a veure si avui m'afaito... Però espera... al matí hem de triar fotos amb l'Ona, que la setmana que ve és "la protagonista de la classe" i ha d'omplir 10 fulls de colors amb les fotos que ella trïi de la seva vida per explicar als seus companys... I fet i fotut ens passem tot el matí fent una preselecció d'unes 50 fotos (familiars, de viatges, de les seves aficions...). A la tarda les haurem de triar (n'han de quedar unes 20), retallar, enganxar i fer-hi un petit text explicatiu de cadascuna...
I jo que volia fer tantes coses... però, espera... encara tenim tota la tarda. Dinem i anem per feina...
I després de dinar engego el rentaplats i em vull posar a rentar les coses que rento a mà. Però primer he d'eixugar i col.locar els plats i olles que ja estaven nets i eixuts perquè no es tornin a mullar. I mentre els estic eixugant veig que l'assecadora ja ha acabat i em poso a buidar-la. I mentre la buido veig que la pila de roba per plegar ja és molt alta i crec que ara en un moment la podria plegar i ja no hi hauria de pensar. I carrego una bona pila de calces, calçotets i mitjons fins la taula del menjador i em poso a plegar-los (després acabaré d'eixugar els plats i rentaré els que em falten).
Però a mig fer he d'anar al lavabo i quan passo davant del mirall em veig la cara barbudíssima i recordo que em volia afaitar. Trec la màquina d'afaitar i penso que d'aquí un moment m'afaitaré o sigui que ja deixo el llum obert perquè hi tornaré d'aquí a un moment. Però primer acabaré de plegar la roba.
Però abans d'arribar a la taula del menjador m'adono que el rentaplats ja s'ha acabat i penso que si el buido ja podré posar-hi unes quantes coses més que m'estalviaré de rentar. I mentre l'estic buidant recordo que he de preparar les proves de català i castellà d'aquesta programació i que fa dies que no escric res al picalapica... Però millor que no em distregui i vagi fent les coses d'una en una.
Mentre buido el rentaplats l'Ona em diu que ja ha fet la selecció de fotos amb l'Anna i em demana quan les podrà enganxar... "D'aquí a una mica, Ona, aprofita per jugar una estoneta..." Buido el rentaplats, el començo a omplir amb més coses brutes i llavors penso que, ja que hi sóc, podria rentar les coses que no poso al rentaplats i així quedaria la cuina endreçada. I m'hi poso.
I quan acabo se'm passa pel cap anar-me a afaitar, però em trobo la pila de roba per plegar i penso que he d'imprimir les fotos de l'Ona perquè les pugui retallar. Però com que em sembla que a la tinta de la impressora no li falta gaire per acabar-se, millor que les vagi imprimint de full en full. I així vaig anant del menjador al despatx: ara plego 4 mitjons, ara imprimeixo un full... Llavors crido l'Ona i comença a retallar-les mentre jo vaig plegant i endreçant roba. I en un d'aquests viatges que faig a les habitacions dels nens a endreçar roba, m'adono que s'ha de fer el llit de l'Ona perquè aquesta nit també (!) s'ha pixat. I entre viatge al despatx per imprimir fotos i al menjador per donar-les a l'Ona i felicitar-la per com de bé està retallant, vaig fent escapades a la seva habitació i en unes quantes etapes li faig el llit.
I llavors veig el llum obert del lavabo i penso que encara no m'he afaitat i que d'avui no pot passar. I començo a afaitar-me per etapes. M'afaito un tros, vaig a la impressora, passo pel menjador i torno al lavabo i continuo afaitant-me.
I al final acabo amb la cara afaitada, les fotos retallades, els plats nets, la roba plegada i endreçada, el llit de l'Ona fet, però amb un gran cansament i la sensació que encara em falten moltes coses per fer...
I quan ja hem banyat els nens i ja han sopat i els hem posat a dormir, començo a corregir feina de l'escola, però se'm tanquen els ulls. I per espavilar-me me'n vaig a rentar el plats del sopar i torno a pensar que fa dies que no escric al picalapica i de cop em ve com un flash: he de preparar les proves de català i castellà sens falta per demà!!
I me'n torno a l'ordinador i les preparo i acabo a quarts de dues, fet pols i pensant que he d'escriure alguna cosa pel picalapica però amb una diferència: ara ja sé quina serà la propera notícia.
Es dirà "plats xinesos".
P.S. La idea era de diumenge, però no he pogut escriure-la fins avui. I està clar que, per escriure-la, he deixat de fer unes quantes coses que havia pensat que faria avui quan s'acabés el Barça, però... el que és important és que encara no se m'ha trencat cap plat... tot i que jo començo a estar força esquerdat...
P.S.2. I no penseu que l'Anna estava prenent el sol, eh? Ella fa tant o més que jo: fer el menjar, cosir, netejar habitacions, arreglar les plantes i tooota la seva feina d'escola (que no és poca)... Estem tots dos ben esquerdats per evitar que se'ns trenqui cap plat...
Aix, sort que al final ho has arreglat que ja em pensava quina idea tindria de mi la gent...
ResponEliminaELADII!!
ResponEliminaEres un "QUEJICAAAAAAA"!!
Petons de colors.
Miles
Anna, tinc molt clar que tant de cul anem l'un com l'altre...
ResponEliminaMiles, ..., ..., "quejica", jo?? No puedor, no puedor... ;-)
Apa, vaig a pencar una mica més...
P.D.C.
Eladi
Salut mestre!
ResponElimina...fa un temps que no apareixia per aqui,però sapigues que no t'he deixat mai de llegir.
Referent a la noticia d'avui vull dir-te que m'ha fet molta gràcia!...que és molt fàcil d'identificar-s´hi!...i que l'expresió plats xinesos per definir aquest super ritme del dia a dia(inclús dels nostres dies de descans...)m'ha encantat!!
...fins ara utilitzava l'expresió"fer malabars"per definir més o menys el mateix(...),ara l'alternaré amb la teva de"plats xinesos"!
Abração!
Txetxu
pd-Estic a casa i tinc internet!!
...serà que a partir d'ara ja disposaré d'internet amb normalitat??...tomara que si!!
Txetxu!
ResponEliminaés una alegria retrobar-te per aquí i se't trobava a faltar.
Jo això de "plats xinesos" com a expressió no ho he fet servir mai, però com a idea si que hi penso sovint. Allò d'anar corrent d'una banda a l'altra de l'escenari fent bellugar els plats perquè no acabin caient i trencant-se. I quan aconsegueixes que el d'aquí hagi tornat a agafar velocitat, veus que el de l'altra punta comença a aturar-se i t'has de marcar un altre sprint... Ufff!!
Vinga, va, a veure si ens retrobem més sovint...
Petons de colors!!
Eladi