Nervis i epidermis

Ara ja estic a punt d'acabar els informes. I a més puc fer-ho tranquil.lament des de casa, aprofitant els 6 dies seguits d'aquest aqüeducte festiu. Però fins ara he passat unes setmanes de molta feina i nervis...

Nervis??
Molta gent es deu sorprendre perquè tinc una fama reconeguda de persona tranquil.la que no es posa mai nerviosa per res.
I és veritat... però és mentida.
M'explico.

A mi no m'imposen situacions que poden provocar el pànic en altres persones, com el fet de parlar (o cantar) en públic o assumir algunes responsabilitats. Tampoc no m'espanten els terminis de les feines que he d'entregar. Intento relativitzar-ho i projectar-me al futur sabent que assoliré els objectius proposats perquè habitualment així ha sigut.
Sovint quan la gent del meu voltant s'esgarrifa, està excitada i atabalada, jo els sorprenc amb la meva aparent calma i seguretat... però el meu cos no pensa exactament el mateix.

D'una manera o altra tots passem els nervis. Hi ha qui els exterioritza posant-se histèric, de mal humor o cridant... Hi ha a qui li provoquen una llaga d'estómac... Hi ha a qui li treuen la gana o li provoquen una fam de llop... Hi ha qui s'aprima o s'engreixa... Hi ha a qui se li posen a l'esquena en forma de contractura a les cervicals o a les lumbars...
I a mi a la rifa m'ha tocat patir-los a la pell.

Aquestes últimes setmanes m'atacaven unes picors incontrolables. Malgrat el meu seny i la meva suposada serenitat i templança no podia parar de gratar-me i, dia rere dia, la meva pell va anar acumulant els senyals d'aquestes picors:

• D'entrada a alguns dits de les mans se'm tanquen els porus de la suor i em surten unes petites ampolles. Amb la picor me les començo a fregar, s'inflen, s'acaben rebentant i em provoquen lesions que quan comencen a cicatritzar em deixen alguns dits amb l'aparença d'un leprós. Això ho tinc diagnosticat com a neurodermatitis (o dermoneuritis, mai no recordo l'ordre dels factors) i dishidrosi palmar. Hi ha algunes cremes que teòricament ho podrien millorar però l'experiència em diu que és un procés irreversible un cop comença i que sempre segueix el mateix lamentable patró.
• Un altre lloc on el atacs de picor són desquiciants és sota els bessons de la cama dreta. De tant gratar-me acabo escamant-me la capa superficial de la pell i em queda un aspecte grisós, de microcràters irritats.
• Aquest cop un altre lloc on m'ha afectat la picor ha estat als colzes. De tant rascar-me, la pell ja rugosa dels colzes em quedava com inflada i enfadada, com si m'haguessin picat les abelles.
• Un altre lloc del meu cos que s'apuntava a la festa ha estat la cintura. De fet tota la zona on em queda la marca del cinturó, des del moment que em despertava era el primer focus de picor i rebia l'enèrgic i violent rascat dels meus dits que només s'aturaven quan ja semblava imminent l'aparició de les primeres ferides.
  

En fi. Per sort, tal i com arriben, aquests picors van minvant a mesura que em vaig traient la feina de sobre i acaben desapareixent. Mica a mica l'epidermis torna al seu aspecte habitual i jo recupero la meva serenitat fins que arribi el proper final de trimestre, si és que abans no hi ha algun altre disgust que em desencadeni la reacció en cadena.
Misèries per compartir i mites per ensorrar, ara que puc començar a parlar-ne en passat.