Joan Brossa i els poemes visuals

No recordo quan vaig entrar en contacte amb l'obra de Joan Brossa, però si que recordo que em va impressionar. Vaig descobrir un allau de creativitat; una nova manera de dir les coses sense dir-les, deixant lloc per a la interpretació de l'espectador; una barreja de crítica i ironia que et feia reflexionar amb un somriure... No us penseu, també hi ha obres d'en Brossa que no he entès i llavors et quedes rumiant pensant què devia voler dir-nos...

No he aprofundit excessivament en el personatge, però sé que està vinculat amb la màgia, amb la poesia, amb la literatura, amb el teatre... Com a anècdota, em va quedar gravada la imatge -que il.lustra la notícia- del seu estudi atapeït de papers en enormes piles aparentment desordenades, que contrasten amb la meva idea de l'ordre i la classificació (tot i que a vegades jo també acabo fent piles caòtiques fins que arriba el moment de posar-hi ordre i... qui hagi estat a casa meva ho podrà constatar). I enmig de tot això va trobar un llenguatge propi: els poemes visuals. Composicions d'imatges o objectes que per associació, per comparació, per contrast, per lògica, per atzar o per "mala llet" de l'autor ens provoquen una reacció de sorpresa, d'alegria, d'admiració...

Un dels seus recursos més utilitzats és el de la pròpia tipografia de les lletres per comunicar un missatge. Per exemple en les sèries en que hi ha totes les lletres de l'abecedari menys unes quantes que ha tret expressament ("Elegia al Che"), o algunes que ha pintat d'un altre color per donar-nos un missatge. O quan agafa la lletra "A" i la capgira, la desdobla, la redimensiona o la desmunta per expressar una idea ("Desmuntatge").
En altres ocasions és una pròpia paraula qui agafa la forma d'un objecte per reforçar una idea, com quan la paraula "POEMA" adopta forma de revòlver per demostrar el poder de la poesia.
Altres vegades, la gràcia està en capgirar l'estat natural de les coses i així podem trobar-nos un dau rodó o una roda quadrada que ens provoquen sorpresa i ens fan pensar que potser les coses podrien ser diferents de com són... o justament que és impossible que siguin diferents...
A vegades els objectes es combinen de tal forma i posició que acaben formant un altre objecte, relacionant conceptes per fer una reflexió o una crítica, com les espases i bastos de les cartes que formen una esvàstica en l'obra titulada "Espanya 75".
I finalment hi ha les associacions d'objectes: la bombeta amb la paraula POEMA impresa (la idea que dóna lloc a un poema), la pilota de futbol que es transforma en xumet (el futbol amansa i distreu les criatures i potser els que no són tan criatures), la màquina d'escriure de la qual surten serpentines de colors (en referència a la fantasia i la imaginació que poden crear-se amb les lletres) o la bíblia que utilitza com a punts de llibres bitllets de banc (en una evident crítica a la relació entre l'església i la riquesa).

En fi, l'obra d'en Brossa és extensa i no s'acaba ni de bon tros en aquest recull que us ofereixo aquí. Ni tan sols aquests són els seus millors poemes visuals, sinó els que més m'han agradat dels primers que he trobat per internet. Si us ha picat el cuquet, feu una mica de recerca i descobrireu un autor impressionant que potser no ha tingut tot el reconeixement que es mereixia. Si voleu podeu començar per aquí.
Us deixo tres enllaços i totes les imatges a les quals m'he referit.

Fundació Joan Brossa

Pàgina d'homenatge

ablocccedari/ablogcedari Joan Brossa