Jo no acato

Aquest cap de setmana ho deveu haver sentit arreu: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha plantejat un ultimàtum a la Generalitat de Catalunya perquè garanteixi que el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, en compliment de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. És a dir, el model d'immersió lingüística català corre perill.
Es veu que tot això ve de tres recursos presentats per pares d'alumnes que volien que els seus fills fossin escolaritzats en castellà a Catalunya.
Tres recursos. 3.
Tres famílies enmig dels milers de famílies de les escoles catalanes.
Només aquest factor estadístic ja esgarrifa, però és que a més a més hi ha un munt de raons per donar continuïtat al model d'immersió lingüística vigent a Catalunya des de fa uns 30 anys. Em quedo amb tres d'elles, extretes del Manifest de Somescola.cat:

• ha contribuït a mantenir la cohesió social del país i la igualtat d’oportunitats i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries.
• ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües
• ha contribuït de manera decisiva a pal.liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits. I, per tant, plantejar-se eliminar aquest model és posar en perill la supervivència del català.

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat que presentarà un recurs a la interlocutòria del TSJC (que dóna dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola), però que mantindrà el compromís amb l'immersió lingüística.
La consellera ha afirmat que el model d'immersió és un patrimoni col·lectiu com a país que ha garantit la cohesió social i ha recordat les paraules d'Alexandre Galí: "No separeu mai als infants per raó de llengua".

Els partits polítics han fet pinya en la defensa del model d'immersió lingüística (tret de PP i Ciutadans, evidentment) i demanen al govern que es mostri ferm en la defensa de la immersió lingüística i que no faci cap pas enrere en la qüestió del català a l'escola.

No sé com evolucionaran els esdeveniments les properes setmanes, però la cojuntura sociopolítica, amb un agreujament de la crisi econòmica que ens està acostumant a les retallades de tot tipus com a mals inevitables i amb les dretes nacionalistes espanyoles paladejant el triomf a les properes eleccions generals del 20N, no fan ser optimista.
I crec que aquesta batalla no ens podem permetre de perdre-la. Per tant, esperem que els polítics arribin a una entesa i prevalgui el seny, però per si de cas, preparem-nos per a una mobilització que deixi clar que amb això no s'hi juga i, si arriba el cas, preparem-nos per a la insubmissió:

JO NO ACATO!

I acabo amb unes reflexions de Guy Héraud (advocat i polític francès defensor del federalisme europeu) a "Langues et peuples d'Europe" que he extret d'una citació del bloc "Finestra oberta" del Sergi Pich (que de tot això en sap molt més que jo):

"Quan el federalisme europeu reivindica la unitat, és per respectar i servir millor la diversitat. La diversitat lingüística, sobretot, és una font de riquesa. Prenent-ne cura, no es defensen solament els drets de la persona, es defensa també un patrimoni cultural que beneficia tota Europa i tota la humanitat."
"La diversitat cultural juga el paper d'un multiplicador de l'art. En efecte, com més pobles, més expressions diferents possibles dels valors estètics en els diferents camps i en els diferents estils. Un poble que mor és una cara que desapareix del prisma de les arts. La salvaguarda de les comunitats lingüístiques és també un dels deures fonamentals de tota agrupació política. Fins i tot podria parlar-se de l'existència per part de les pròpies ètnies d'un deure de permanència. De la mateixa manera que la moral individual prohibeix el suïcidi, la moral de grup obligaria a les comunitats lingüístiques a sobreviure i a desenvolupar-se. Si s'accepta això, la defensa de les llengües troba un doble fonament: un fonament subjectivista democràtic (el dret a la vida de cada poble) i un fonament objectivista (el deure de cada poble a contribuir a l'enriquiment cultural d'Europa i del món)."

Podeu trobar més informació a:
Vilaweb.cat
Somescola.cat