Avui vull compartir un dels petits plaers que m'acompanya cada estiu a Calafell.
A les estones que estem a la platja m'encanta tenir els peus descalços mig enterrats a la sorra, anar-hi jugant, mantenir-los en un cert moviment de manera que el tacte de la sorra sigui una sensació permanent de plaer que em van transmetent els peus.
Puc estar llegint alguna cosa o simplement amb la mirada perduda en el constant anar i venir de les onades o capficat en algun pensament erràtic mentre l'olor de mar em desperta sensacions... O puc estar fent castells de sorra amb els nens o fent un sudoku o xerrant amb els del meu costat o fent una becaina...
Però sempre amb els peus a la sorra, jugant-hi distretament, gaudint d'aquest petit plaer voluptuós, però discret... potser recordant alguna part atàvica del meu codi genètic en aquest contacte directe amb la natura...
Un plaer que, quan tornem de Calafell, he d'esperar tot un any per poder-lo tornar a gaudir... o almenys això és el que creia fins ara, fins que acabo de descobrir aquesta imatge amb la que acabo la notícia...
doncs ja saps, no seria massa complicat de fer , però hauras de prescindir del mar, això ja ho complicaria una mica massa!
ResponEliminaÉs bona la imatge, eh? Ara que segur que el que fa tan agradable la sensació és el conjunt: el so de les onades, l'olor de la sal, la llum i l'escalfor del sol...
ResponEliminaPerò el tacte de la sorra té un rotllet molt especial...
A reveure
Eladi