Una postal... "abans tot això eren camps"

L'altre dia vam rebre una postal del meu pare que va estar una setmana d'excursió fent sortides amb bicicleta pel Pirineu. Una postal de Barruera, a la Vall de Boí.
Ara ja no s'envien postals...
I vaig recordar com en el nostre primer gran viatge, fent l'Inter-rail, a Praha, el 1994, vam dedicar tota una tarda a escriure un munt de postals (per a la família, per als amics, per als companys de feina...). Potser vam escriure 30 o 40 postals. I vam haver de buscar segells i l'oficina de correus per enviar-les. I segur que vam fer que molta gent tingués un somriure quan la van rebre.
Abans s'enviaven postals... Però ara ja no.

Ara enviem un SMS. O un e-mail. O pengem una foto al Facebook. O al Twitter. O fem un àlbum Picasa i donem l'adreça perquè la gent es miri les fotos per internet. O fem un àlbum Hoffman i l'anem a ensenyar. O fem un muntatge en DVD de fotos i vídeos que resumeixen el viatge. O pengem la informació al nostre bloc....

Com han canviat les coses!! A vegades, quan estic fent classe amb els meus alumnes i els explico alguna cosa de la meva infantesa i veig les cares que fan, me n'adono de com han canviat els temps entre la seva infantesa i la meva...

• Abans les màquines de fer fotos anaven amb un rodet i s'havia d'esperar que el rodet fos ple i portar-lo a la botiga i esperar uns dies perquè et tornessin les fotos revelades...
• Abans els telèfons tenien una rodeta amb els números i s'havia de fer rodar tantes vegades com números havies de marcar i tots els telèfons anaven amb un fil...
• Abans les teles eren en blanc i negre i només hi havia 2 canals (tv1 i tv2)...
• Abans els cotxes només tenien cinturó de seguretat als seients del davant i no hi havia cadiretes per als nens...
• Abans si havies de buscar informació per a un treball, a Manresa havies d'anar a la biblioteca del Peguera o a la del carrer Guimerà i demanar a la bibliotecària que et busqués algun llibre que en parlés (no existia internet)...
• Abans els professors podien fumar a les classes i dintre de les escoles...
• Abans ningú no recollia els excrements dels gossos amb una bosseta de plàstic (ara encara falta que el civisme arribi a uns quants, però Déu n'hi do!)...

"Abans tot això eren camps"... dic ara quan em refereixo als barris de nova creació de Manresa (la zona de la Parada, de Cal Gravat, de la FUB... I aquesta si que és una frase definitiva que marca una separació cronològica entre dos interlocutors. Perquè jo recordo quan el meu avi m'explicava "abans tot això eren camps" i ara ja sóc jo qui pot dir-ho als meus fills o als meus alumnes.
I això vol dir que el temps ha anat passant. Que encara que no m'ho sembli ja tinc 42 anys. Que ja fa molts anys de moltes de les coses que recordo: han passat 19 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, fa 20 anys que treballo al col.legi Oms i de Prat, fa 24 anys que vaig començar a sortir amb l'Anna (i 16 que estem casats)...

És curiós i apassionant constatar com han canviat les coses en aquests anys, com ara convivim amb tota normalitat amb coses que no existien a la nostra infantesa (ordinadors, internet, telèfons mòbils, escànners, targes de crèdit, càmeres digitals, cafeteres de càpsules, assecadores, rentaplats....) i hem estat capaços d'anar-nos adaptant a aquest món tan canviant.
No és pas un sentiment dolent, ni de tristor, ni de nostàlgia... és la constatació de la velocitat i la profunditat dels canvis, de veure com per als meus fills és totalment normal posar-se a jugar a l'ordinador, buscar un vídeo al youtube o agafar un avió per anar de vacances... coses que jo no vaig fer fins que ja era un home fet i dret.

L'altre dia vam rebre una postal del meu pare des de Barruera i ens va sorprendre, però ens va agradar. Gràcies, pare.