Divendres 1 de juliol, claustre de final de curs del Col.legi Oms i de Prat. Després d'una part informativa i un descans, deixem la part final per compartir, entre els mestres de les diferents etapes educatives, allò que volem destacar del que hem fet durant el curs amb els alumnes.
- Els d'Educació Infantil ens ofereixen una representació teatral del conte "La rateta que escombrava l'escaleta" que els seus alumnes van assajar i representar per als de la Llar d'Infants Picarol, futurs alumnes de P3 de la nostra escola.
- De Primària, els de Cicle Inicial, ens passen uns vídeos on es poden veure treballs creatius de plàstica que els seus alumnes van realitzar, inspirats en els estils de pintors com Gustav Klimt o Paul Klee.
- De secundària ens passen el vídeo del "making of" del Lipdub que vam realitzar tota l'escola, dissenyat i preparat per alumnes de 4t d'ESO.
ARGUMENT NÚMERO 2:
Al diari ARA del dissabte 16 de juliol hi ha un reportatge que parla de les trobades d'ex-alumnes que s'organitzen a través del Facebook i que reuneixen persones que feia molts anys que no es veien i que quan es retroben recorden els rols que jugaven a les classes de 8è d'EGB. Dues de les persones que expliquen aquestes vivències diuen això:
1.- "Em vaig adonar que els més gamberros havien estat els que més s'havien espavilat a la vida", explica. En el cas d'un d'ells, tan bon punt va acabar 8è de bàsica els pares el van posar a treballar rentant plats. "Ara era cuiner i propietari d'un restaurant que rutllava", afirma.
També hi havia dos germans que, acabat l'últim curs, se'n van anar a un camp de golf a recollir pilotes. A la trobada es va revelar que "s'havien convertit en mestres de golf, i fins i tot competien". Un tercer, també del grup dels entremaliats, "dirigia una empresa de gestió immobiliària, i hi tenia 60 empleats!", exclama la Meritxell.
Així doncs, com més rebels havien estat de petits, més emprenedors eren de grans.
2.- "Em vaig trobar amb sorpreses. Els que havien triomfat a la vida no eren els que treien bones notes, sinó els que ho suspenien tot però eren espavilats", afirma.
Fins i tot un d'ells, que tothom donava com a bala perduda, els va arribar a dir en el sopar: "Us pensàveu que seria un fracassat? Doncs no, he treballat en un banc i ara dirigeixo una empresa d'exportació de la Xina".
O sigui que, malgrat l'escola, hi ha hagut algunes persones que han acabat triomfant, tot i que durant la seva escolarització no semblava que se n'estessin sortint i/o tenien un comportament que s'allunyava del més desitjable.
CONCLUSIÓ:
No seré jo qui ara vulgui discutir la importància d'aspectes bàsics de la formació acadèmica, com l'expressió escrita, la comprensió lectora, el raonament lògic, etc. Però d'altra banda penso que la societat d'avui en dia (potser sempre ha estat així, però ara encara més) valora molt unes qualitats que l'escola pot estar deixant de banda si només es centra en aquests aspectes més acadèmics.
Parlo de la creativitat, de l'esperit crític, de la capacitat d'iniciativa, de la capacitat d'organització, de la capacitat de treballar en equip, de la capacitat de cercar la informació que necessitem, de la capacitat per resoldre dificultats, de la capacitat d'anàlisi i síntesi d'una situació...
Tot això poden semblar paraules molt erudites, però en realitat són aspectes bàsics en la nostra vida quotidiana i laboral: afrontar un problema, buscar-hi solucions creatives, organitzar-nos per saber quins passos hem de dur a terme, col.laborar amb altres persones per assolir-les...
Aquelles persones que quan se'ls demanin aquestes qualitats hagin estat capaces de desenvolupar-les i entrenar-les, seran les que les empreses necessitaran, valoraran i voldran. Pot ser que aquesta formació els l'hagi donat l'escola o pot ser que l'hagin assolit fora de l'escola.
Potser els mestres en el fons ho intuïm i per això valorem una obra de teatre, uns treballs plàstics i un lipdub com allò més interessant que hem fet en un curs...
Pensem-hi!
Estic molt d'acord amb tu però com s'encaixa bé això amb una ratio com la que tenim, les instal.lacions, els recusos materials i humans, els horaris, la paperassa ofical que cal omplir "demostrant" que no marxem del que ens manen...
ResponEliminaPotser tampoc en sabem prou (parlo per mi i per molts d'altres segurament). I cal sempre treballar així o fer-ho combinat amb els sistemes i treballs més "normalets"? I dic normalets no referint-me a un mètode "carca", que quedi clar.
No sé... Hi penso sovint en tot això i potser em situaria en aquell punt mig, en un equilibri de la balança.
Mireia, primer de tot: benvinguda al picalapica.
ResponEliminaSi només mirem els "hàndicaps" que tenim potser no ens atrevirem a canviar res del que fem. I si no canviem res, seguirem tenint els mateixos resultats: els mateixos punts forts i les mateixes mancances.
Crec que hem de mirar "més enllà" de les limitacions. D'una banda estar convençuts que cal canviar l'accent sobre què hem d'ensenyar, després posar-hi imaginació i valentia i no tenir por d'equivocar-nos. Si ens equivoquem, ho provarem d'una altra manera i cada cop estarem més a prop de fer-ho bé.
I evidentment tampoc no vol dir que haguem de deixar de fer tot el que fem. Segur que moltes coses que fem són vàlides, potser tan sols cal canviar l'enfoc o la intencionalitat: saber per què volem fer allò i d'aquella manera.
Per a mi és un debat apassionant i no tinc pas la vareta màgica, però si la intuïció que hauríem de canviar de fer algunes coses com les fem i pensar per què volem fer-ho d'una manera o d'una altra.
En fi, de moment ho deixo aquí.
Fins aviat
Eladi