M'està donant el cap de setmana... i de retruc a tots els de casa, perquè m'he convertit gairebé en un invàlid i no puc col.laborar en res: no puc fer el llit, no puc banyar els nens, no puc rentar plats...Veig les estrelles quan he d'aixecar-me o canviar de postura al llit i quan aconsegueixo incorporar-me camino mig encongit, sense atrevir-me a posar-me dret del tot. I si he de fer un estornut he d'aguantar-me a les parets perquè sembla que l'esquena se m'hagi d'esberlar. I si em fan riure o tinc tos, unes fiblades de dolor em fan anar modificant la postura. I si estés baixant les escales i de cop baixés un graó sense comptar-hi (quan et penses que ja ve el replà però encara quedava un graó i el baixes sense ser-ne conscient), aquella sotragada crec que m'acabaria de trencar l'esquena en dues...
I per què m'ha vingut aquest atac de lumbàlgia? Doncs hi ha dos factors clars, crònics i que no aconsegueixo afrontar: sobrepès i sedentarisme.
Però és clar això ho tinc sempre i l'esquena no em fa pas mal sempre. Doncs llavors busquem altres causes cojunturals: el clima d'aquests dies? els nervis que m'estan fent passar el Roc i l'Ona perquè porten uns dies que es porten molt malament i no ho sé gestionar bé?
No ho sé i de fet potser no ho sabré mai, però a mida que avançava la setmana aquella ombra de dolor que anava avisant, el divendres va esclatar en un dolor cada cop més gran i immobilitzant. I a les 5 h. vaig sortir de l'escola fet un quatre (i a més a més sense veu, amb una faringitis del quinze).
I estava pensant de què podia fer una notícia perquè hi havia alguns temes que em ballaven pel cap: l'actitud del Barça de Guardiola amb el gest final de Puyol deixant aixecar la copa a l'Abidal; la personalitat de l'Albert Espinosa que el dimecres va estar signant llibres a Manresa i va sortir a El Hormiguero; les reaccions al vídeo Españistán que havia presentat en aquest bloc...
Però francament, aquest cap de setmana hauria d'estar fent informes "a tope" i només ho puc fer a estones perquè estic veient les estrelles o sigui que us deixo amb les meves misèries que, aquest cap de setmana, es diuen: LUMBÀLGIA!
...sí, sí, el tema està quadrat, quadrat...je, je,...espero que poc a poc tot torni a la normalitat...
ResponEliminaNo sé qui va dir que aquest curs encara no havia faltat a escola per malaltia, em sembla que no havíes d´haver obert la boca....
Salut Mestre!
ResponElimina...espero que el cap de setmana hagi sigut de plena recuperació.Que el descans i la millora de comportament del Roc i de l'Ona hagin ajudat a transformar el quatre que deies ser el divendres,en un"set",i puguis continuar dient que aquest curs,encara no has fallat ni un dia al treball!
Abração!
Txetxu
Doncs no només no puc dir que no hagi faltat cap dia, sino que m'han fet la baixa per a una setmana. O sigui que a caseta, medicaments, repòs i a fer bondat!
ResponEliminaEladi
Bon diaaaa,,
ResponEliminaÀnims, una setmana passa ràpid!!
Petons de colors.
Pilar i Miles
Gràcies, Pilar i Miles,
ResponEliminaara ja començo a estar una mica millor.
Fins aviat!
Eladi
Hola,
ResponEliminaMira a mi lo que me va bien, por no decir de ... es tomarme un par de tequilas, y se me pasa todo. Bueno si no se me pasa, me tomo otro par, y doy por entendido que se me paso, te aseguro que se aligera todo, y como un chavalin.
Por cierto si aparece el perqueno,
PAGA YA LA CENA
Ahora entiendo que nunca tengas MEZCAL. Ya te va !!!!
ResponEliminaMejor vete a lo tradicional: Un par de OSBORNES y como listo.
A porcierto, ¿no pago la cena? Tendra morro, si me dijo que la próxima pagaba yo.
Nos vemos, pasame el saxo.
Saludos
Vinga que ja han arribat els de la "barra lliure" ;-)
ResponEliminaTequila i conyac per a tothom, que així se'ns passarà el mal d'esquena i les cabòries...
Una salutació per als anònims catxondos...
Eladi