Ja fa molts anys que vaig comprar-me aquest disc d'EXTREME (després de l'èxit de la seva bonica balada "More than words") i amb el temps el que més he recordat és el seu títol:
"III sides to every story:
yours, mine and The Truth"
yours, mine and The Truth"
és a dir...
Les tres cares de cada història:
la teva, la meva i La Veritat.
la teva, la meva i La Veritat.
I és ben bé així: davant d'unes vivències nosaltres ens en fem una visió, influïda pel nostre punt de vista, la nostra subjectivitat, les relacions personals que mantenim amb els actors que hi intervenen, les nostres circumstàncies prèvies, els nostres prejudicis... I aquella acaba constituint la "nostra" veritat, que interpretem i creiem com a verdadera.
Però pot molt ben ser que una altra persona, davant dels mateixos fets i influïda per les seves circumstàncies i visió diferents, acabi tenint-ne una percepció ben diferent. I per a ella aquella serà la "seva" veritat.I quina és la veritat veritable?
Doncs podria ser que la veritat objectiva i real es trobés en un punt indeterminat entremig de les dues que fins ara hem explicat.
Per això sempre m'ha agradat aquesta frase i procuro no creure'm en possessió de la veritat absoluta perquè hem de ser conscients que la "nostra" potser no és tota la veritat i que potser el que diuen els altres també en té la seva part...
I així m'he sentit amb alguns comentaris que va suscitar la meva darrera notícia sobre les eleccions municipals. Van sortir opinions favorables i contràries als que fins ara han estat al capdavant de l'alcaldia. I cadascú intentava argumentar i defensar la seva visió, però potser tots hauríem de tenir clar que ningú no està en possessió de tota la veritat.
Tots parlem a partir del que ens han explicat persones en qui confiem, del tracte que hem tingut amb els protagonistes, etc. Però aquesta visió la sentim tan real, que ens costa donar crèdit a la versió diferent que ens puguin plantejar altres persones i en canvi és ben possible que l'altre també tingui la seva part de raó.
I com podem gestionar aquesta situació? Doncs amb molt de respecte i educació, amb humilitat per poder acceptar que una part de la nostra veritat no sigui del tot veritat, amb capacitat per relativitzar la importància de les coses, amb capacitat de diàleg, amb ganes d'escoltar el que ens han de dir els altres fins i tot quan no sigui el que nosaltres voldríem escoltar i, si cal, amb sentit de l'humor.
I si som capaços d'entendre que no disposem de la veritat absoluta i que hi ha tres cares de cada història i la nostra només és una d'elles, no cal que lluitem desaforadament per intentar convèncer els altres de la nostra veritat, no cal que tibem tant la corda fins al punt que en quedin afectades les relacions personals.
Hem de poder parlar de tot i discutir de tot, però sempre hem de tenir clar que més enllà del tema sobre el qual discutim, estem les persones que som encara més importants.
O hauríem de ser-ho...
I si som capaços d'entendre que no disposem de la veritat absoluta i que hi ha tres cares de cada història i la nostra només és una d'elles, no cal que lluitem desaforadament per intentar convèncer els altres de la nostra veritat, no cal que tibem tant la corda fins al punt que en quedin afectades les relacions personals.
Hem de poder parlar de tot i discutir de tot, però sempre hem de tenir clar que més enllà del tema sobre el qual discutim, estem les persones que som encara més importants.
O hauríem de ser-ho...
Molt ben dit. Aquest post hauria de ser de lectura obligatòria. Ep, és només la meva veritat, segur que hi ha qui en té una altra. Felicitats.
ResponEliminaMoltes gràcies per les teves paraules, Tinet, (em sembla que no ens coneixem).
ResponEliminaCelebro que t'hagi agradat l'escrit i que en comparteixis el sentit.
A reveure.
Eladi
No, no ens coneixem. T´he trobat mitjançant el bloc del Sergi Pich, sóc cosí de la seva parella. Sóc manresà, resident a Sant Vicenç de Castellet, però amb un trocet de cor a Calders, ja que els avis hi tenien una casa llogada i hi havia passat alguns estius de petit. La mare i els tiets encara hi pugen sovint. És un lloc que m´encanta
ResponEliminaDoncs, encantat, el bloc del Sergi (de florida prosa) també està entre els meus favorits.
ResponEliminaPots passar pel picalapica sempre que vulguis, serà un plaer retrobar-t'hi.
Eladi