Avorrir-se

El dissabte 19 de març al suplement "Criatures" del diari ARA, hi havia una entrevista a Ferran Sáez (filòsof, articulista, assagista i professor de la URL) amb un titular que em va cridar l'atenció:

"Avorrir-se és bàsic per ser creatiu"

Algunes frases d'aquesta entrevista diuen:

• "... I recordo l'avorriment, que és una cosa que trobo fonamental..."
• "...L'avorriment és la base de la creativitat. I també de la contenció i de l'autodomini. Els pares pateixen perquè els fills diuen que s'avorreixen. Doncs no cal patir. Tu no li diguis res. Deixa'l sol i alguna cosa trobarà..."

No puc estar-hi més d'acord i per això estic en contra d'omplir l'agenda dels nostres fills d'activitats extraescolars. Jo vull que tinguin tardes lliures en les quals puguin jugar i, de tant en tant, avorrir-se.
I quan em vinguin a dir que s'avorreixen, si no els ho soluciono jo, aviat trobaran una cosa o altra per substituir l'avorriment: faran treballar la imaginació i s'inventaran un joc simbòlic o es posaran a dibuixar o a mirar contes, o intentaran esbrinar com funciona una joguina o es quedaran mirant per la finestra i descobriran què fan els ocells o com es mouen els núvols, o es posaran a pensar i després ens faran un munt de preguntes sobre coses que han anat rumiant...

De l'avorriment n'acaben sortint els nostres interessos. Quan no sabem què fer, acabem provant de fer coses per matar l'avorriment i llavors descobrim que algunes d'aquelles coses ens agraden i/o se'ns donen bé. I potser a partir de llavors ja no hi recorrerem només quan ens avorrim sinó que potser els hi acabem dedicant un temps més sovintejat. I això no ho haguéssim descobert si no haguéssim tingut l'oportunitat d'avorrir-nos.
Estic segur que grans científics, pensadors i artistes de totes les disciplines (escriptors, poetes, dibuixants, fotògrafs, actors...) potser van començar a traçar el seu camí en tardes d'avorriment.

Jo mateix vaig descobrir que llegir i escriure eren dues activitats molt més estimulants que estar mirant el sostre o comptant mosques... I ara ja no tinc mai temps d'avorrir-me perquè si tinc temps (que sempre en falta!) sempre el puc omplir amb aquestes aficions...
Per exemple, aquest bloc.