Un dia preciós

Demà, 7 de març de 2011 fa 6 anys que va néixer el Roc, el nostre primer fill. Tot i que per a moltes coses tinc una memòria fatal, recordo perfectament com per allà a les 7 del matí quan enfilàvem la baixada que ens havia de portar a l'Hospital General a parir, amb la casa de La Culla emmarcant un matí primaveral i radiant, li vaig dir a l'Anna:

- Fa un dia preciós per néixer!

Avui, 6 anys després, després d'haver après tantes coses fent de pare, d'haver vist com el Roc (i després l'Ona) han fet sortir el pitjor i el millor de mi mateix, d'haver viscut experiències irrepetibles, d'haver somrigut per detallets insignificants, d'haver patit quan s'han fet mal o estaven malalts o s'han perdut, de sentir-me orgullós quan veig com progressen, de voler morir-me de vergonya quan actuen malament en públic, després de tot el que ja ha passat i amb ganes que segueixin passant moltes més coses, dic:

- Fa un dia preciós per recordar aquell dia preciós!!
(i això que a hores d'ara no sé quin dia farà...)

PER MOLTS ANYS, ROC!!