Pensament positiu, hiperincursió i "angelets"

Segueixo amb les idees que em va despertar l'entrevista d'Andreu Buenafuente a Emilio Duró.
Em va interessar especialment la idea de la hiperincursió, que ve a dir que en certa manera pots anticipar el futur, que si penses en coses positives, si visualitzes el que vols que passi en un context de positivisme, pots estar atraient aquest futur i contribuint a que passi el que voldries que passés. I evidentment, a l'inrevés, els negatius que pensen que tot els sortirà malament, estarien col.laborant a que realment els passin coses dolentes.

I això ho lligo amb una altra idea que va expressar en Duró, la idea de la influència del llenguatge. Si t'estàs dient que una cosa bona passarà, que seràs capaç de fer una cosa, aquelles paraules van influint-te. Si reps paraules d'ànim, això et reforça l'autoestima i et fa més capaç d'assolir els reptes. I a l'inrevés: si t'estan amenaçant que no te'n sortiràs, que vagis amb compte, que és molt difícil, aquelles paraules et van predisposant a no reeixir.

Jo vaig tenir la sort que de ben petit sempre vaig rebre paraules d'ànim i de felicitació que em van anar fent capaç d'afrontar i superar els petits reptes que se'm posaven al davant. El meu entorn familiar més proper (pares i avis) sempre van creure en les meves possibilitats, em van ajudar en el que calia i em van animar a tirar endavant els meus reptes. I sempre em van felicitar quan me'n sortia. Els mestres de l'escola, també.
I crec que això mica a mica va anar formant una autoconfiança en mi mateix i em van mantenir una autoestima alta, de manera que jo era capaç de visualitzar que me'n sortia de les coses abans que passessin. I finalment quan passaven, la majoria de les vegades sortien bé.
Algunes vegades he senti algú que m'ha dit: "és que tot et surt bé, sembla que tinguis la flor al cul". I ara, sentint les paraules de l'Emilio Duró, potser tot ha pres una mica més de sentit i ha donat arguments a una intuició que jo ja tenia.

Tot i que ell diu que el tema de la hiperincursió està provat científicament, a mi em costa una mica d'assimilar-ho i donar-li credibilitat, però de fet, tot i que sigui tan difícil entendre els motius, considero que té bona part de raó.
De fet els esportitstes utilitzen molt la tècnica de la visualització. Un saltador de perxa, abans de saltar, tanca els ulls, es concentra i es veu a ell mateix saltant amb tots els detalls: la cursa, el moment de recolzar la perxa al terra, l'elevació, com s'arqueja el cos per superar l'obstacle, la caiguda sobre el matalàs, la mirada urgent per veure si ha caigut la barra i els salts d'alegria... Un cop ho ha visualitzat, comença a córrer i té més possibilitats que li acabi passant el que ha visualitzat.

I si no, que li preguntin a un amic meu que sempre trobava aparcament a Manresa per molta hora punta que fos i per molt cèntric que fos el lloc on en busqués. Ell deia que enviava uns "angelets" a buscar aparcament i que sempre n'hi trobaven. Digues-li com vulguis, suposo que en el fons visualitzava o confiava que en trobaria, i en certa manera devia estar fent allò d'atreure el futur que desitges.

Penso que és difícil justificar científicament tot aquest discurs del pensament positiu i la hiperincursió, però sento que hi ha molt de veritat i realitat en aquestes idees.
Almenys jo vull intentar-ho amb els meus alumnes, amb els meus fills, amb la gent que m'envolta... Creure en ells, donar-los ànims i energia positiva perquè se sentin capaços d'afrontar els reptes, perquè aprenguin a confiar en ells mateixos, que no tinguin por, que es preparin per superar els entrebancs i que ho facin, que a les seves orelles sentin les paraules que els ajudin a visualitzar que poden sortir-se'n de les coses i que mica a mica això esdevingui la seva rutina, una rutina positiva.
Sigui com sigui, no hi perdem res pensant en positiu.
No creieu?