Carolina dins d'un pou

Si fa temps que em llegiu, ja sabeu que de tant en tant em passa... Una cançó m'agrada, se'm fica al cap i la tinc contínuament passejant-se pel cervell. Doncs ara m'ha tornat a passar amb aquesta cançó del cantautor valencià ÒSCAR BRIZ.
Fa 3 mesos a l'Enderrock van encartar el seu disc "L'estiu" i va quedar per allà sobre sense escoltar-lo. Aquesta setmana -ves a saber per què- el vaig agafar i el vaig posar al cotxe. I a la segona cançó vaig quedar hipnotitzat per aquesta cançó "Carolina dins d'un pou". L'he escoltat força vegades, n'he tret els acords (és fàcil) i la vaig cantussejant a tothora. Parla d'una persona que pateix una depressió i tant la lletra com la música les he trobades molt maques i delicades. No sabria dir-vos què té exactament, però m'ha ben agafat.
Us la passo en un enllaç del Youtube que té 2 inconvenients (no té imatges i en 2 o 3 moments de la cançó fa un petit fregit), però no tinc temps per fer-ho millor. Al final també hi trobareu la lletra i espero que us agradi...

CAROLINA DINS D'UN POU (Òscar Briz)
Carolina és a dins d'un pou
la foscor i les ombres li cauen a sobre
com un vel tou

Ella mira cap a la llum
que només alguns dies arriba
i li permet de veure el fum

Dins d'ella crema una foguera
amb la flama minvant
la seua ànima es queda freda
cada nou instant

Nosaltres la mirem
sentint que no hi podem fer res
ens mosseguem les ungles
desitjant poder fer més

Carolina és a dins d'un pou
és la meua cosina d'estius
sense horaris ni obligacions

Quan tots dos érem arbres nous
amb passions que esclataven
com flors en les rames dels tendres cors

Ara la mire des de lluny
mentre allargue les mans
però les puntes dels meus dits
són barques naufragant

Voldries fer un crit
per despertar-la del malson
però ella només sent veus
que ja no són part d'aquest món

Si veus algú que estimes
intentant el salt mortal
ballant sobre la corda fluixa
Sense casc ni pal

Entén que cap camí es queda per trepitjar
que som poc més que fulles
que el vent fa arrossegar