Cadaqués t'estimi!

He tornat a anar a CADAQUÉS. I ara feia molt temps que no hi havíem anat, però segueix sent un lloc preciós, màgic i molt important a la meva vida...

Crec que el primer contacte amb Cadaqués el vaig tenir quan fent de monitor del MIJAC Valldaura, vam passar-hi com una etapa dins de la travessa per l'Empordà que vam fer el juliol de 1989. Allà vaig quedar enamorat de tot l'Empordà en general en descobrir tanta bellesa que desconeixia: el Port de la Selva, el monestir de Sant Pere de Rodes, els Aiguamolls de l'Empordà, el Museu Dalí de Figueres i la vila de Cadaqués, més enllà de tot el paisatge general de la Costa Brava.
L'estiu del 1992 vaig tornar-hi a passar repetint la travessa per l'Empordà amb el MIJAC Valldaura i després, durant 2 setmanes del mes d'agost en que se celebraven els Jocs Olímpics de Barcelona, vam passar-hi 15 dies magnífics amb l'Anna instal.lats al seu càmping.

Malgrat alguna experiència breu anterior, podríem dir que van ser les nostres primeres vacances de parella i van ser inoblidables. Vam fer alguna excursió (al Cap de Creus, a Colliure...), vam rebre algunes visites que van ser font de divertides anècdotes (el Joan i el Roger, l'Agnès i el Jordi, el Carles i la Mònica), però sobretot vam VIURE l'ambient de Cadaqués. Els seus carrers estrets i costeruts, les façanes blanques de les cases, el sinuós i estret recorregut de la seva badia de punta a punta, la pau que s'hi respirava a totes hores, la contemplació de l'aigua de la seva badia amb les barquetes, la remor de les onades, l'ambient hippie de les botigues (vam comprar un doble cd que es titulava "Musica para desaparecer dentro") i és clar TOT EL TEMPS DEL MÓN per gaudir de totes aquestes sensacions en un moment d'enamorament i amb la sensibilitat a flor de pell.
I VAM QUEDAR ENAMORATS DE CADAQUÉS!!

I vam anar-hi tornat de tant en tant, encara que només fos per un dia o dos. He repassat les meves agendes (on m'ho apunto gairebé tot) i vam tornar-hi el 93, el 94, el 96 i, si no vaig errat, l'última vegada havia estat al 2003. Fins i tot en una ocasió l'Anna em va regalar un quadre fet per ella en que havia pintat un paisatge cadaquesenc. I ara, per circumstàncies de la vida feia molt temps que no hi havíem tornat.

D'aquella estada llarga del 1992 vam quedar enamorats d'un hotelet que hi havia en un extrem de la badia, el Llané Petit. I en un dels estius següents vaig informar-me dels preus per passar-hi uns dies i regalar-li a l'Anna com una sorpresa, però s'escapava dels límits raonables de la meva economia d'aquell moment...
Doncs aquest cap de setmana, Sant Eladi, l'Anna em va sorprendre i em va dir que dormiríem fora de casa per celebrar-ho. Vam deixar els nens amb els avis i vaig pujar al cotxe sense saber on anava. I el cotxe es va aturar a l'hotel Llané Petit!!
Em va fer molta il.lusió!!

Vam passejar de nit per Cadaqués, de punta a punta, sentint només el so de la mar i de les gavines; vam sopar en un bon restaurant; vam anar a prendre una copa al Cafè de La Habana... I al matí vam esmorzar al menjador del Llané Petit, contemplant com s'aixecava un dia radiant a la badia... senzillament preciós!
I després vam repetir el camí que fèiem per tornar del poble al càmping. I vam arribar-nos fins a Portlligat. I vam visitar la Casa-Museu de Salvador Dalí (que mai no havíem visitat i que ens va agradar molt). I vam dinar en una terrassa davant del mar. I vam fer un cafè a l'emblemàtic Casino del poble....
No van arribar a 24 hores, però va ser un molt bon regal: MOLTES GRÀCIES, ANNA!

I segur que hi tornarem moltes més vegades perquè Cadaqués és... molt especial!
I perquè, tal i com diuen ells mateixos: Cadaqués, t'estimi!
I, si no esteu prou convençuts, aquí teniu algunes fotos.