ELS CONVIDATS: gràcies per tot i fins a sempre

Aquest dissabte 15 de gener vaig assistir al concert de comiat d' ELS CONVIDATS. Crec que és el grup al qual he anat a veure en més concerts al llarg de la meva vida (començant per aquelles vetllades al Celler) i SEMPRE m'ho han fet passar molt i molt bé.
Ara a l'hora del comiat analitzo la seva carrera i només els trobo virtuts:

1. Capacitat de fer bones cançons. A nivell de lletra tocant temes propers i universals des de la sensibilitat i la bellesa. A nivell musical fent molt bé les coses que sabien fer i sempre progressant i donant més riquesa rítmica, instrumental i estilística a les seves melodies.
2. Capacitat de fer divertir el públic en els seus concerts. Les bromes i monòlegs entre el Jordi Ribot i el Xavier Serrano entre cançó i cançó ens han fet riure i somriure en tots els concerts. Aquesta espontaneïtat i sentit de l'humor han estat sempre un punt afegit als seus espectacles.
3. Senzillesa i humilitat. Malgrat tenir una indubtable qualitat musical, sempre han estat uns personatges propers i accessibles, molt estimats pel seu públic i profetes a la seva terra. A nivell personal puc dir que una vegada els Nàufrags vam ser els seus teloners en un concert a Santpedor i en les proves de so ens van ajudar en tot, ens van tractar de tu a tu i van compartir el seu molt millor material amb nosaltres.
4. Capacitat de gaudir del que feien. Segurament han durat tants anys perquè s'ho han passat molt bé. I això, més enllà que segur que els hagués agradat ser més populars, vendre més discos i fer més concerts, els ha permès anar dirigint la seva carrera musical i la seva evolució sense massa pressions. I si ells s'ho han passat bé dalt de l'escenari, ens ho han fet passar encara millor a nosaltres.

Però tot el que comença, té també un final i ara han decidit donar per acabada aquesta etapa. I ho van fer de la millor manera possible: en un concert a Manresa, amb el teatre Kursaal ple de gom a gom d'un públic emocionat i entregat. Ells van gestionar bé les seves emocions i van fer un molt bon concert a nivell musical amb algunes col.laboracions de luxe: especialment les intervencions del Manel Camp al piano i del Pep Poblet al saxo (tot i que també van col.laborar el Luis Robisco i l'Oriol Farré a les guitarres i el Toni Pagès a la bateria, a part dels reforços de l'Albert Faz a la guitarra elèctrica i el Josep Andreu Macau a les percussions al llarg de tot el concert). Un concert de més de dues hores i mitja que va tenir algunes sorpreses com un petit audiovisual inicial amb fotos de tota la seva dilatada història que acompanyaven un elaborat text fet a partir de frases de les seves cançons, la divertida presentació del periodista de RAC1, Toni Clapés; la sorpresa que els vam fer el públic quan vam rebre'ls amb unes carotes de les seves cares a l'inici del primer bis; el fet que vulguessin baixar a fer-se un foto de record col.locats entre el públic...

En fi, un altre molt bon concert.... Llàstima que sigui l'últim!

El Santi Carcasona (bateria) i el Fèlix Serra (baix) ja es dediquen professionalment a la música i seguiran en diversos projectes i col.laboracions.
El Jordi Ribot (guitarra i veu) i l'Àfrica Pérez (veu) planegen endegar un altre projecte musical plegats.
El Xavier Serrano (teclats, melòdica i veu) ha creat una plana-web (www.palance.cat) des d'on ens regalarà una cançó inèdita cada mes.

A tots ells els desitgem molta sort en els seus projectes i els diem: CONVIDATS, gràcies per tot i fins a sempre!

Untitled from Rocona on Vimeo.

(vídeo fet per l'Anna Alarcón
amb imatges del propi concert de comiat)